Girona: Un pressupost de tràmit tot esperant la revàlida de maig

Un primer cop d’ull a la proposta de pressupostos 2015 que ens ha fet arribar el govern de CiU de l’ajuntament de Girona no em desperta gaire entusiasme, bé, més aviat avorriment. Si destriem el que es el manteniment de les accions ja vigents, que en molts casos son la continuïtat de les que va heretar el govern, trobem poc més que la col·lecció Santos Torroella.

Fins i tot aquest avorriment es nota en el model de negociacions amb els grups. Segurs de que el transfuguisme generarà aliats suficients, engreixat aquest pel “big bang del PSC, no es trasllueix cap intents d’arribar a complicitats que generin alguna modificació substancial que portes a pactes més amplis.

A quatre mesos de les eleccions esdevé el pressupost un simple tràmit que permet un cert exercici de propaganda per part d’un alcalde que se sap explicar bé i ven sovint com a gran canvi el que es simplement fum. El continuisme governamental es nota en aquesta laxitud que vaig observar en el PSC quan ja portava molts anys governant, el sorprenent es que se’ls hi hagi encomanat a CiU en una sola legislatura.

En uns anys en que la crisi ha fet que la majoria dels ciutadans tinguin com a principals preocupacions arribar a final de més, preocupar-se per la continuïtat de la seva feina o per l’atur dels seus fills, el govern municipal ha passat de puntetes ben embolicat amb la senyera, per que a independentista no el guanya ningú. Mentre qui dia passa anys empeny, no hi ha hagut canvi en la política local i continuem tant lluny de la independència com al principi del procés.

Un pressupost que escau a la lleugeresa de l’actual govern, que maquilla amb propaganda el que no pot fonamentar amb inversions i implicació ciutadana, segur de revalidar amb l’ajuda d’ERC, si el darrer pacte es compleix, i per les dificultats, per a mi incomprensibles, de presentar una alternativa sòlida i unitària per part d’aquells que des de l’oposició, ICV-EUiA i CUP,  han demostrat un cop i un altre que el rei està despullat per molt que s’embolcalli amb Santos Torroella.