94 dies!!

Quan els treballadors fan vaga, com deia Salvador Seguí, no és que no vulguin treballar és que ho volen fer en millors condicions. Aquesta frase m’ha vingut al cap tot tornant, aquest diumenge, d’estar una estona amb el treballadors en vaga d'AJ Ruz de Sils, avui porten ja 94 dies de vaga, en aquest cas per que no estan disposats a mantenir unes condicions de treball indignes, herència d’altres temps.

En uns moments en que tot es qüestiona, on es denuncien els abusos polítics i econòmics d’un sistema en crisi, els sindicats i especialment els que fins ara han estat majoritaris, reben cops de per tot i de tot arreu. Crítiques justes quan alguns sindicalistes o organitzacions no han estat a l’alçada de les seves obligacions, però molt sovint injustes al generalitzar-se a tot el col·lectiu que majoritàriament de forma entregada i generosa formen la majoria dels sindicalistes.

Sense sindicat, sense sindicalistes, els amics d’AJ Ruz, sols, haurien claudicat, sense la paciència i la combativitat d’aquests no hi hauria denuncia, no s’exigiria responsabilitats a l’empresa i no hi hauria solucions als problemes que afecten a tantes i tants treballadores i treballadors.

Sense solidaritat no hi ha revolució, sense posar-se en el lloc de l’altre no es pot construir un mon millor. Farem els canvis que fan falta, tornarem a lluitar des de peu de carrer, però no oblidarem l’herència que ens han donat els lluitadors del passat des de Salvador Seguí a Cipriano Garcia, el sindicalisme, la lluita contra l’explotació es més vigent i més necessari que mai.