No puc
amagar la meva decepció per l’excés de tactisme i de manipulació mediàtica a la
que es juga des de la presidència del govern de la generalitat. No nego que és
el polític de la llista més votada fa dos anys, però lluny, molt lluny de la
majoria necessària per a dirigir unilateralment un procés sobiranista que per
ampli és profundament heterogeni.
Recordo els
milers de persones que van passar pel meu institut el 9N, l’esforç de les
voluntàries i voluntaris, ni eren d’un partit ni de dos i ni un ni l’altre els representen.
Es cert que no pocs dels meus conciutadans volen creure i em responen dient que
hem de donar una nova oportunitat al president, tenen el temor de que el
trencament, la deserció de la dreta nacionalista bloquegés definitivament el
camí, em diuen esperem, continuem, uns mesos més.
En tot
procés de construcció nacional es donen forces centrífugues i centrípetes, la
primera es mou en cercle, intenta que el moviment sempre retorni al status quo, l’altre força empeny
cap endavant, promou el canvi, accelera la velocitat. Mas i CiU son experts en centrifugar
el moviment d’alliberament nacional i un cop i altre, moderen, domestiquen les
forces socials que de forma centrípeta volen un desenllaç real que produeixi un
canvi veritable. Es inevitable que sempre succeeixi així, no.
D’ací la
importància de l’hegemonia en el procés, del control del mitjans que permet
l’exercici del govern, d’ací l’obsessió per a romandre en la presidència i de
no compartir el govern de la generalitat. Permet portar la iniciativa i usar i
abusar dels mecanismes, com la capacitat de convocar o no d’eleccions.
El propers mesos
poden passar moltes coses donada la fragilitat política i social en la que ens
movem, el governs de Madrid i el de Catalunya volen controlar la situació, tant
distints i tant iguals a l’hora, però les variables son moltes, nacionals, estatals
i internacionals. Les forces progressistes, les que volem un horitzó nacional
complert, no ens podem quedar cofois amb la nostra gent, la més propera, hem de
ser agosarats, generosos i valents. Ens queda temps, ens han donat espai,
sabrem aprofitar-ho?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada