divendres, 16 de gener del 2015

Vuit mesos i uns quants dies!


No puc amagar la meva decepció per l’excés de tactisme i de manipulació mediàtica a la que es juga des de la presidència del govern de la generalitat. No nego que és el polític de la llista més votada fa dos anys, però lluny, molt lluny de la majoria necessària per a dirigir unilateralment un procés sobiranista que per ampli és profundament heterogeni.

Recordo els milers de persones que van passar pel meu institut el 9N, l’esforç de les voluntàries i voluntaris, ni eren d’un partit ni de dos i ni un ni l’altre els representen. Es cert que no pocs dels meus conciutadans volen creure i em responen dient que hem de donar una nova oportunitat al president, tenen el temor de que el trencament, la deserció de la dreta nacionalista bloquegés definitivament el camí, em diuen esperem, continuem, uns mesos més.


En tot procés de construcció nacional es donen forces centrífugues i centrípetes, la primera es mou en cercle, intenta que el moviment sempre  retorni al status quo, l’altre força empeny cap endavant, promou el canvi, accelera la velocitat. Mas i CiU son experts en centrifugar el moviment d’alliberament nacional i un cop i altre, moderen, domestiquen les forces socials que de forma centrípeta volen un desenllaç real que produeixi un canvi veritable. Es inevitable que sempre succeeixi així, no.

D’ací la importància de l’hegemonia en el procés, del control del mitjans que permet l’exercici del govern, d’ací l’obsessió per a romandre en la presidència i de no compartir el govern de la generalitat. Permet portar la iniciativa i usar i abusar dels mecanismes, com la capacitat de convocar o no d’eleccions.

El propers mesos poden passar moltes coses donada la fragilitat política i social en la que ens movem, el governs de Madrid i el de Catalunya volen controlar la situació, tant distints i tant iguals a l’hora, però les variables son moltes, nacionals, estatals i internacionals. Les forces progressistes, les que volem un horitzó nacional complert, no ens podem quedar cofois amb la nostra gent, la més propera, hem de ser agosarats, generosos i valents. Ens queda temps, ens han donat espai, sabrem aprofitar-ho?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada