Diuen que
tot govern ha de tenir un període de 100 dies de gràcia, per a poder situar-se i
començar a fer les actuacions per les que ha de ser jutjat. Es aviat, doncs ,
per a fer un balanç de Syriza al govern i del seu cap i ara primer ministre.
Molts no han esperat ni 48 hores per llançar-se al damunt i les desqualificacions
ha prosperat a tort i a dret. Era d’esperar i més quan algunes decisions costen
d’entendre, menystenir la paritat i adoptar com a soci minoritari un partit dretà.
Era d’esperar
també per que Syritza no representa un camí grec solament sinó europeu, al
menys dels països del sud. I així ho manifestà en el seu discurs davant de la
Universitat d’Atenes la mateixa nit electoral el mateix Tsipras. El fet del
pacte des de l’hegemonia amb un partit minoritari de dretes es pot justificar
per la complexitat parlamentària entrant i es un fet específicament grec. No
així la manca de ministres no masculins, sense que l’assumpció de sis viceministres sembli compensar ni de lluny.
La crítica
es legítima des de l’òptica europea que vol representar. El camí difícil i
complex de acabar amb l’austericidi o, com bé diu Romeva, el benestaricidi, no el farem des de la desigualtat. No el podem fer sense el que
representa la paritat com a bandera de canvi, de lluita per la igualtat. I per
això els amics d’aquest procés ho critiquem i ho farem tantes vegades com faci
falta fins que es rectifiqui, per que anem en el mateix vaixell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada