Perquè tenim
molts la sensació que l’acord in extremis entre CiU i ERC s’ha tancat en fals? Ningú,
ni el més holigan dels partidaris de l’acord tipus Homs, pot negar que quan més
dies passen més es sembla el 27S a unes eleccions autonòmiques normals i
corrents, bé tant normals com ho poden ser en les circumstàncies actuals.
S’acumulen
dissensions entre la parella de l’acord, de fet aquest no s’ha publicat i hi ha
dubtes que sigui així. S’han perdut aliats quan calia aconseguir-ne més per
assegurar la plena sobirania de Catalunya, pas previ per a la independència si
aquesta és la voluntat de la ciutadania.
Comptar els
independentistes amb l’acord bipartidista en ma es reduccionista i posa en
perill el procés democràtic imprescindible per aconseguir una amplia majoria.
Qui no es va atrevir el 9N a enfrontar-se amb el tribunal constitucional i es va
tirar enrere en la convocatòria de la consulta, després del 27S es negarà a
prometre la constitució i promourà que el parlament es declari com a únic
representant del poble de Catalunya?
El possibilisme
governamental ha estat un bon sistema per a mantenir-se en el govern però és un
pèssim instrument per aplegar amples majories que ens portin a la independència
per ampli consens de la població catalana. Usar el independentisme com
instrument per a romandre al govern és un bon resultat tàctic però pèssim mitjà
per a generar confiança i assolir una estratègia que faci de la independència
una realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada