Ja ha passat
Nadal, Sant Esteve, Reis, ha començat un nou any i el procés sobiranista
continua encallat. Ningú vol assumir responsabilitats i, com no, uns i
altres es tiren els plats pel cap. El lideratge és avui el problema principal del
procés? No ho crec, si hem arribat fins ací ha estat malgrat els anomenats
líders. Pot ser que el problema siguin ells?
La vella
política a Espanya està en crisi, també a Catalunya i malgrat alguns dels
polítics gastats per les responsabilitats tingudes en el projecte autonomista,
versió catalana del desgastat bipartidisme constitucional, no és donen per al·ludits,
no son ells qui poden obrir nous camins i menys la independència catalana.
S’imaginen
el podemos espanyol dirigit per un ex-ministre...no hauria passat la prova del
cotó de la corrupció, tampoc el procés revolucionari que significa l’autodeterminació
i construir un nou estat català, el pot encapçalar qui ha tingut
responsabilitats en els governs Pujol i que encapçalant el govern dels millors
ha estat el pitjor govern en polítiques socials i mediambientals. Per que la culpa no sempre és de Madrid!
Si el gran
mèrit de Mas ha estat el 9N, descafeïnant el que havia de ser un referèndum que
ja estava convocat, no pot encapçalar una llista ni un nou govern que fa tota
la pinta de ser també descafeïnat. Parafrasejant un poeta, no s’ha de
sacrificar un poble per a salvar un partit, ni tot un procés per a mantenir un president.
Que es
proposi una llista de ruptura, amb clars continguts socials, formada per gent
de consens i el president i els altres líders al final de tot, ja se que demano
l’impossible, però no necessitem menys per a no caure en la politiqueria
habitual i ens planyem en el futur de
les oportunitats perdudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada