Un Ple amb el rellotge en compte enrera

Ahir acabarem el ple a les 12 de la nit, no massa tard en comparació amb altres, però amb un ordre del dia relativament curt les meves expectatives de que fos més breu no es compliren. La diàspora dels no adscrits, algun tema polèmic i la necessitat de l’alcalde de reblar amb intervencions finals gairebé cada punt ho expliquen.

Encetàrem el primer debat amb el tom , polèmic al meu parer, del govern en el tema trama urbana consolidada. Recordareu l’obsessió dels governs d’alguns ajuntament veïns en formar part de la trama de Girona pera aconseguir promoure grans superfícies comercials. L’ajuntament ple per ampla majoria si va negar, ara el govern de CiU, fa un tomb i amb la creació d’un nou ens ho podria facilitar, restant Girona en minoria, Per aquest viatge…

Dels temes ordinaris gairebé tots ja havien passat per Ple i explica un cert relaxament del govern a portes del nou cicle electoral. Un tema destacat, la muntanya de canvis per a fer compatible el lleure i el negoci amb el descans dels veïns ha esdevingut un senzill ratolí, mai s’han de posar expectatives que saps que no podràs complir.

Benvinguda l’aprovació unànime de la demanda de tractament de nova generació per a tots els afectats per la hepatitis C, el seu esforç i mobilització no pot restar sense resposta. La moció de sempre sobre el Trueta, aprovada i com sempre sense cap resposta i la de la millora de la participació va xocar amb el cofoisme del govern ajudat pel PP i l’ex,ara no adscrit, del mateix partit.

Vaig insistir en el precs de que cal ajudar a la reflexió amb el Manaies de Girona que continuar pintant el rei negre no és una tradició sinó una contradicció. Representant a la ciutat i aquesta, representada pel electes, no s’ho va sentir davant de tot Catalunya. Espero que entenguin que els temps han canviat i no es poden posar portes al camp.