Darrera resolució del Constitucional: no hi ha un altre camí que la independència.

No hi ha pitjor cec que el que no vol veure. El catalanisme polític ha cercat totes les alternatives possibles d’entesa amb l’estat espanyol, amb tota mena de governs, en tota mena de circumstàncies. Avui i ara, el catalanisme no pot desenvolupar-se sense un nou marc legal que solament es pot construir mitjançant la sobirania i que en dret internacional s’anomena estat.

Aquells que volem canviar profundament el model social ens enfrontem i ens enfrontarem políticament amb aquells que ja els hi va bé el sistema econòmic i social, però coincidirem en un nou estatus polític, en la reclamació de la sobirania, en la mobilització per la independència. Tots el moviments d’alliberament nacional han estat heterogenis, sovint han tingut contradiccions importants però no hi ha un altre camí que un nou procés constituent, per a un estat independent, si no volem caure en la subordinació, un cop més.

Hi ha situacions que no es poden canviar des de dins, en que les reformes possibles són manifestament insuficients, aleshores l’únic camí és la ruptura, cercant el màxim d’aliats i construint el consens més ampli en el moviment. Avui i ara, els arbres, les dificultats de tota mena, no ens poden fer deixar de veure els bosc. Lideratge compartit, empoderament de la ciutadania, aliances transversals com a  mètode. Una nova fulla de ruta, el més integradora possible, el camí.

El tribunal Constitucional ens marca de nou els límits, no podem fer res més que saltar-los.