Les
contradiccions formen part de la vida, la personal i la social. Ens costa
sovint fer camí al bell mig de la confusió i els interessos creats sovint es
vesteixen amb robes de colors molt diferents. Avui a Girona Felip VI entregarà, entre d’altres, un premi a Graça Machel. Contradicció sobre contradicció, per
què aprecio molt la feina de Graça Machel a Moçambic i a l’Àfrica en general i
menyspreo la monarquia espanyola i el paper que ha tingut en la nostra història
contemporània.
Quan
m’han convidat, mai he anat als premis de la FPdGI, he passat però de la
indiferència a l’enfrontament, com a molts gironins i gironines, de forma paral·lela
al nostre compromís per una Catalunya independent. L’ajuntament, com a
institució, no ha sabut evolucionar amb el temps i manté una ambigüitat que ha
quedat antiquada davant del pronunciament cada cop més ferm de la societat
gironina.
Es
cert que hi han calés, i en un sector de la nostra societat encara fa bo l’estereotip
de “la pela és la pela”, és cert que algunes de les iniciatives podrien veure’s
com a positives en un altre context. Però és precisament el context el que
invalida els continguts i no és pot, amb coherència donar la benvinguda al rei,
que representa una trama institucional hostil que impedeix la nostra sobirania.
Des
del memorial de greuges, entregat a Alfons XII, fins al dia d'avui, han passat moltes coses
i el catalanisme majoritari a passat de reclamar l’autonomia a la
independència. Aquesta, avui, és el model polític que volem, no som “el
problema català d’Espanya”, som la Catalunya que vol viure lliure i amb bon
veïnatge. Reveríem amb cortesia al cap de l’estat espanyol si vingués a una Catalunya
lliure! Avui no és el cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada