Em passa el
mateix que a moltes i moltes persones que desitgen poder decidir allò que el 9N
el Tribunal Constitucional ens va furtar. Si el 27S han de ser unes eleccions
plebiscitàries no és pas per que volem, és per que no ens han deixat un altre
camí. No ens conformem amb una majoria d’escons, volem una clara majoria de
vots, per això votar la independència és convertir-nos en subjecte de sobirania
i donar-nos les eines per actuar en conseqüència. Ens diuen nacionalistes
pejorativament i es retraten davant d’una immensa bandera de “l’España Constitucional”.
Estem farts
de ser moneda de canvi, Catalunya-objecte, on els catalans no en som els
sobirans, ho és l’estat com a conseqüència de la transició del franquisme. Presoners
d’uns governs i d’uns lobbys que ens han donat un paper subordinat i, no contents
amb això, dia si dia també desprestigien Catalunya i la seva llengua. De
espoliats passem a ser ràcanos i insolidaris. Pluja fina que ha calat en un
ampli sector de l’opinió publica espanyola.
No ens
volen però no ens deixen marxar! Voldríem una separació amistosa, però diuen
que no podem abandonar sense el seu permís i responen que ni ara ni mai, per
què no hi tenim dret, som un objecte! Nosaltres el que volem és decidir-ho tot,
per què creiem en la sobirania popular, no ens podem resignar. Jo no vull CIEs,
ni tolerància amb els defraudadors, ni creixement del nombre de milionaris a
costa de l’empobriment de la majoria...
Per això
vull un estat propi, amb una nova constitució, que sia una de les més avançades
i que reculli els desitjos d’un poder popular i democràtic. I des de la
sobirania amb la ma estesa als altres pobles i en primer lloc amb els que ens
uneix ésser veïns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada