Pactes per a governar els ajuntaments? Ni en tots els casos ni amb qualsevol condició...

Els temps estan canviant, però aquests son encara incipients, dependrà dels procediments i dels camins que es consolidaran o tornaran de nou els vells temps. A l’espera de dues eleccions més cal prendre decisions i a diferència d’altres cops, el paper de les direccions dels partits serà molt menor.

A nivell local veurem, ja estem veient, de tot, especialment en el pobles. No és novetat. Pesa molt el factor humà. En les ciutats, especialment les mitjanes, l’aparició de confluències trastoca allò previsible i més encara quan aquestes s’han quedat a mitges i han rivalitzat amb altres que també s’ho diuen. Quan parlo de poc previsible ho faig, fent esment al vell eix dreta-esquerra que encara gaudeix de bona salut i a l'eix nacional que no ha mort.

Per que avui la gran promesa és governar diferent, fins i tot fer de cavall de Troia, per a canviar el sistema. I això no es fàcil, gens ni mica, sense amplis consensos, en primer lloc dels que ho pretenen o al menys ho verbalitzen. Per que gestionar bé i honradament ja s’ha fet , del 1979 ençà hi ha hagut molts ajuntament dirigits per gent honrada que ha millorat sensiblement els serveis i el benestar de la gran majoria dels seus conciutadans.

Poques vergonyes i corruptes n’hi ha hagut, alguns han esta descoberts, altres no, de moment espero. Però gestionar en molts llocs s’ha fet bé, fins i tot amb plena crisi, però aquesta a posat en evidència les febleses del sistema i les seves insuficiències. Alguns ja ho deien, però el ciutadà es conformava amb la gestió, temorenc de pagar un preu massa alt , doncs tot canvi genera incerteses i períodes transitoris complexes.

Aquesta és la dicotomia que es trobaran moltes candidatures rupturistes. Per anar més enllà i complir el promès, de ben segur no tindran prou força soles i caldrà fer pactes. Aquest no és un problema nou. Si no en fan, de pactes, i resten a l’oposició el sistema pot guarir-se i d’ací quatre anys reiniciar-se. Si el fan segons amb qui, segons com, es poden diluir, o trencar-se, al evidenciar-se les contradiccions entre prometre i fer. Benvinguts a la política!