És curiós
veure l’impacta de la situació grega en l’àmbit de la política catalana i espanyola.
A casa nostra la dreta independentista fa costat a la espanyolista criticant el
dret a decidir dels grecs, curiós si més no. A Espanya veiem al PSOE fer costat
al PP en els mateixos termes, encara més curiós.
CDC
(antiga CiU) encara no és pot desempallegar del “govern dels millors” de fa uns
anys, on amb quatre dies demostraria ser l’alumne més aplicat de la Troika,
fins que la dura realitat de la deute i del difícil finançament, desprès del
sacrifici de les retallades, va demostrar que al sud d’Europa ja et pots dir Catalunya
i predicar el neoliberalisme que els números no surten.
A Espanya
el PSOE és hereu de les decisions, sense referèndum, que ens van portar a l’austericidi.
Si tenim memòria recordarem les famoses trucades, el gir de 180 graus i la
reforma exprés de la constitució. Avui el nou secretari i gran esperança blanca
per a que el canvi sigui de nou recanvi, manté les mateixes posicions, fen molt difícil, o impossible, un govern d’esquerra transformadora a Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada