Quan Jubilació vol dir “fer crits d’alegria”!

Rodejats de companyes i companys que t’estimen, quan creus que l’emoció ja no pot anar a més, na Griselda Juliol, col·lega ja jubilada amb qui he compartit molts anys de direcció i de departament no en te prou amb adreçar-me unes emocionades paraules que, amb sorpresa i feina ben portada, em fa un dels seus proverbials “POWER POINTs” amb els que tenia embadalits als i les alumnes.

Cercant informació i amb gran discreció, tot un seguit d’imatges de la meva vida política i professional, relatades amb sentit de l’humor i amanides amb una música que estimo. “Le temps de cerises”, la cançó que representà la memòria de la Comuna de París i que la segona internacional va estar a punt de convertir amb els seu himne en lloc de “la internacional”.

Parlaments i respostes tingueren amb les meves companyes Marisa, Imma i Gràcia moments especialment emotius. Em va commoure especialment la presència de l’Àngel que després d’una llarga malaltia a la que ha vençut amb coratge es va incorporar al grup de jubilats del Sobrequés. 5 i no 4 fórem al final!

La vida és lluita i també tendresa, fas coses per que creus que s’han de fer i les fas el millor possible. No esperes reconeixements, per que, a més, sovint aquests no es produeixen. Quan és donen és com un regal del déus, una feliç conjunció astral que la formen els companys i companyes que com estels d’una galàxia estimada et regalen la seva llum. Gràcies col·legues del Sobrequés us porto al cor!