Es habitual
trobar-me en l’àmbit d'una part de l’esquerra, amb la que he compartit i comparteixo bona
part del meus ideals, un anàlisi que resumidament vindria a dir que el camí cap
a la independència beneficia a la dreta i que una Catalunya independent, si
fos possible, seria de dretes.
Es un
mantra que no es fonamenta més que en un judici de valor que no aguanta les
dades electorals recents, doncs si analitzem els resultats de la força en la que s’ha desenvolupat la majoria de la
dreta catalana (CiU) des del 2010 no ha fet més que davallar (2010: 62 escons;
2012: 50 i la mitjana de les darreres enquestes no els hi dona més enllà de 35
escons...). En canvi ERC i CUP no solament recuperen els escons perduts per la
dreta si no que amplien l’espai. Imagineu-vos que succeiria si les altres
forces de l’esquerra s’incorporessin al procés de manera decidida!
Veritablement
es pot afirmar que el procés sobiranista és majoritàriament de dretes? Que l’electorat
sobiranista és un conjunt de votants benestants? Sense fer judicis de valor, poc
que hi ha a Catalunya tanta gent benestant! Entre altres raons per que ningú
pot negar que hi ha un munt de gent benestant que no està ni pel procés ni per
la independència, començant pels catalans representats a l’IBEX35!
Molts dels
que es reafirmen amb aquesta asseveració o no han viscut o no recorden el
procés rupturista a Catalunya del anys setanta que es concretava en una
assemblea de Catalunya i en un Consell de Forces polítiques on hi havia la
dreta catalana, si, també! Però l’hegemonia era d’esquerres! Si al final caiguérem
en el reformisme fou per què a la resta d’Espanya guanyaren el franquistes
reformistes, a Catalunya no! I amb la col·laboració
del PSOE i del PCE, cercant un canvi possibilista, inclinaren a la majoria de
les forces rupturistes catalanes cap a la reforma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada