Fa uns anys vaig formar part d’un consell comarcal. Són òrgans on participen electes municipals però són triats pels partits, sistema similar al de les diputacions. Recordo que el meu discurs el dia del nomenament començava: “Al meu parer, un dels secrets més ben guardats és per a què serveixen els consells comarcals? Espero que a final de mandat pugui respondre la pregunta”. Vaig acabar els quatre anys i vaig treure la següent hipòtesi.
Les diputacions i els consells comarcals fan unes feines semblants, suport als ajuntaments especialment els petits, però que al meu parer es confonen i fan que els costos administratius i de representació es disparin. En no pocs casos les despeses de representació serveixen per arrodonir sous migrats d’alcaldes de pobles petits i, en d’altres casos com la Diputació , agrair serveis prestats o compensació econòmica per a càrrecs derrotats.
Font: Diari de Girona |
En el temps de vaques grosses tot això passava sense gaire enrenou. La poca importància que dóna a la política bona part de la població ha permès als partits hegemònics un ampli marge de maniobra que ens ha portat a la situació actual.
Però avui per avui, als ulls d’una ciutadania que està patint una llarga depressió econòmica, aquestes institucions deixen de restar invisibles.
Redimensionar les competències municipals, mancomunar serveis, assegurar l’equitat en les prestacions, haurien de ser els objectius que ens portessin a una remodelació de les institucions municipals i a deixar com obsoletes unes institucions que tenen un regust antic i ineficaç.
Amb tot el respecte per les persones, cal simplificar el nombre d'administracions, facilitar als ajuntaments serveis es pot fer amb transferències lligades a serveis compartits i en darrer terme les assemblees d'alcaldes poden coordinar l'acció al territori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada