dimecres, 22 de febrer de 2012

València i l’ordre públic. Una línia que no s’ha de traspassar

En una societat democràtica cal una policia que garanteixi drets i deures, que protegeixi als ciutadans de delinqüents de tota mena. És una feina complexa en la que cal gent preparada i comandaments adequats. Recordo avui especialment el mestratge de Jaume Curbet estudiant aquest tema complex del funcionament de la policia en una societat democràtica.

Les paraules del cap de la policia de València parlant d’enemics al referir-se als estudiants en fa entrar en un bucle temporal a èpoques pre-democràtiques. L’actuació violenta de la policia en aquesta ciutat el té com a responsable i aquells que el comanden si no actuen amb rapidesa per aclarir els fets.
Entrem en un moment clau en que si no actuem i exigim responsabilitats, el prestigi i l’autoritat guanyada pels cossos de seguretat es veurà malmenada si els errors no es consideren com a tals i es continua actuant indegudament.


Quan governava a la ciutat m’he sentit  justa o injustament recriminat per les meves actuacions, fins i tot a voltes per actuacions de les que no era responsable. Sempre he pensat que l’únic límit de la protesta és la violència física. Si no es traspassa, la policia no ha d’actuar. Els estudiants d’institut de València no havien traspassat ni molt menys aquesta línia, sí que ho va fer qui no ho havia de fer, la policia.

Amb els meus alumnes en parlàvem avui , s’han reunit els delegats a l’hora del pati i organitzaran accions de solidaritat, espero que ací tots actuem amb seny i respecte per la llibertat d’expressió. Cal més serenitat davant de la critica i més responsabilitat en l’exercici del poder.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada