De què podem prescindir avui a l’Ajuntament?

Quan reflexiono sobre la feina a l’ajuntament sóc conscient de la migradesa en que la crisi i la seva gestió està caient en l’acció municipal. Ja fa uns dies vam fer la primera reunió amb el govern per a esmenar els pressupostos, la cordialitat que hem mantingut no treu el regust amarg de veure el poc marge de negociació d’aquests, aprovats inicialment amb els vots del PP, del que es disposa.

Font: Cultura21.

Ja vaig comentar en un post anterior el que proposàvem i com ho consideràvem possible modificant algunes partides i escurçant el marge del milió d’euros. De tota manera sóc conscient que aquest marge es pot veure en perill quan el govern Rajoy, passades les eleccions d’Andalusia i d'Astúries, presenti el seu pressupost el 30 de març quan ja s’hagi aprovat definitivament el nostre. No vull ser malpensat però l’augment de dos punts de l’IVA se’ns emportaria tot el milió del fons de contingència i un xic més.

Em sorprèn doncs que des del govern i des d’altres grups de l’oposició es demanin inversions en equipaments no imprescindibles com nous centres culturals o una comissaria, quan el que cal és optimitzar els centres actuals i apostar per una policia de proximitat, més al carrer i amb millor coordinació amb les altres forces de seguretat.

Costa sortir de la vella política de ”fer coses” i voler agradar a una ciutadania que es veu encara com a clientela. No ens hem adonat que la prioritat és cohesió i cogestió? Que cohesió significa serveis a les persones i cogestió fer projectes acompanyats de les altres administracions i de les entitats ciutadanes? Avui per avui es prescindible tot allò que no tingui aquest valor afegit. La crisi ens posa a tots al seu lloc.