La major retallada de drets laborals de la història. Comença per a la dreta, de nou, el primer any triunfal.

Van passant els dies i podem analitzar amb més profunditat l'anomenada reforma laboral. El govern s'entesta en dir que ho fan pel bé del país però és una afirmació que no es sustenta en un mínim anàlisi si considerem que el bé del país té que veure amb la seva majoria, no amb una minoria.

Dir que aquesta contrareforma està poc equilibrada perquè es decanta massa a afavorir el cantó dels empresaris és donar una percepció massa afable. El que tenim davant és una norma que ataca salvatjement gairebé tots els elements que ens protegien.

De les les moltes novetats, per a fer-nos una idea general, destaquem dues qüestions clau: les condicions de treball i la contractació. En el primer aspecte, s'impulsa la degradació de les condicions laborals en els convenis, que són els que estipulen la major part dels drets laborals. Es prioritza el conveni d'empresa i es limita la ultraactivitat. Però es va molt més enllà potenciant la inaplicació d'allò pactat. Curiosament, la norma és no tenir norma. L'empresari podrà modificar les nostres funcions, el lloc geogràfic on treballem, la jornada de treball, l'horari i el sou. Aquesta anomenada «flexibilitat interna» no serà, com ens volen fer creure, una mesura temporal per a que les empreses en crisi es recuperin sense haver d'acomiadar. Deteriorarà permanent la relació de treball i les retribucions salarials. 

L'altre aspecte a destacar és l'acomiadament. S'afavoreix l'acomiadament justificat, perversament, sense gaires justificacions. Fins i tot, qualsevol empresa podrà acomiadar-nos si faltem a la feina de manera intermitent encara que sigui de manera justificada. D'altra banda, es redueixen fins el 42% les indemnitzacions per acomiadament improcedent. Torno a repetir improcedent!

Mai s'han creat llocs de feina precaritzant el treball i donant avantatges a l'empresari. Al que condueix això és a una major desigualtat. 

Significativament, per primer cop, les rendes empresarials (d'una part petita però privilegiada de la societat) superen les salarials. I amb una capacitat de consum domèstic tan deteriorada, l'activitat econòmica es veurà més ofegada encara. 

El que hem fet el 19, movilitzar-nos, es el començament d'un camí. Caldrà tenir constància i determinació, avançar plegats, deixant-nos de picabaralles esterils, solament sumant i generant un ampli consens derrotarem la dreta econòmica i política tant insaciable com ignorant.