Els bancs estan passant al llarg de la crisi
en el nostre país sobreprotegits pel poder polític, amb injeccions econòmiques
de diners públics multimilionàries, fins
i tot quan alts directius han estat
jutjats i condemnats, s’ha fet ús de l’indult per a que quedessin en la impunitat. Una altra via ha estat refinançar-se
perjudicant als impositors més incauts, es tracta dels anomenats productes
preferents. Són productes financers
complexos d'alt risc que la gran majoria d'afectats van contractar sense
saber-ho.
Conec gent jubilada de Girona que, fent cas al
directiu de la seva sucursal de tota la vida, pressionat aquest pels seus
directius que li exigien que vengués aquest producte, s’han trobat atrapats amb un producte que no
poden ara fer-ne ús i al no tenir data de venciment, la seva rendibilitat depèn
dels resultats del banc que les emet. És a dir amb l’excusa de la crisi financera, moltes entitats han deixat de pagar
els interessos al registrar pèrdues sense que els clients puguin recuperar la
inversió realitzada. S'estima que des de 1998, quan van començar a
comercialitzar-se en les oficines bancàries, les entitats han captat almenys
26.926 milions d'euros dels estalviadors amb les preferents. I torno a repetir,
pel que sembla, la majoria dels clients no van ser informats de les
característiques exactes d’aquest producte financer.
De les martingales, com no, entitats que han registrat pèrdues com la CAM, que va captar entre 2001 i 2009 gairebé 1.400 milions d'euros. Aquesta entitat, dirigida fins fa poc per una persona amb un sou d’escàndol, han deixat d'abonar l'acordat amb el client i els han deixat amb un producte no cobert pel Fons de Garantia de Dipòsits, del qual el seu valor líquid al mercat secundari està molt per sota de la inversió inicial per l'absència de demanda. Fins quan els bancs espanyols hauran d’abusar de la nostra paciència, emparats amb el poder polític que hauria de defensar als ciutadans i no als malfactors?
De les martingales, com no, entitats que han registrat pèrdues com la CAM, que va captar entre 2001 i 2009 gairebé 1.400 milions d'euros. Aquesta entitat, dirigida fins fa poc per una persona amb un sou d’escàndol, han deixat d'abonar l'acordat amb el client i els han deixat amb un producte no cobert pel Fons de Garantia de Dipòsits, del qual el seu valor líquid al mercat secundari està molt per sota de la inversió inicial per l'absència de demanda. Fins quan els bancs espanyols hauran d’abusar de la nostra paciència, emparats amb el poder polític que hauria de defensar als ciutadans i no als malfactors?
Font: lainformacion.com |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada