 |
| Foto: El Punt Avui |
El centre d'acollida La Sopa de Girona, com cada
any, fa un sobreesforç per assegurar que ningú que ho necessiti es quedi al
carrer sotmès a temperatures sota zero.
En els darrers anys vàrem avançar per a crear un
projecte integral que anés des de la recerca al carrer d’aquells que es troben
sense llar fins a la reinserció aconseguint llar i treball. El centre de dia,
el menjador, l’espai de residència i els pisos assistits han estat fites en
aquest camí.
Avui per avui la depressió econòmica,
conseqüència de una crisi mal curada, afecta tot el procés perquè no dóna
sortida a la reinserció i multiplica les persones sense recursos que acaben
perdent feina i llar. Un tema pendent continua sent la manca d’una
xarxa de centres com la Sopa. La pobresa extrema és un problema de país i no es
pot deixar solament a la bona voluntat d'entitats i a alguns, pocs,
ajuntaments com el de Girona.
No he sabut trobar en les accions que va
explicar fa pocs dies el conseller de Benestar una proposta, una línia
d’accions d’aquesta mena. Em temo que es continuï actuant com si
l’administració de país, de Catalunya, no fos la responsable darrera, la que te
l’obligació d'encarar aquest prroblema de la pobresa extrema. Sembla que fa més
de padrí, amb subvencions sempre escasses, de les entitats que hi treballen,
que de protagonista i coordinador en la recerca de les solucions.
En aquets dies de fred quan la pobresa és més
dura, sempre tindré un record emocionat per tots els treballadors i
treballadores de la Sopa. Conec bé la seva feina i dedicació, la seva
professionalitat i bon cor. Per raons del resultat democràtic de les darreres
eleccions municipals no hi seré, com altres anys, en el dia a dia ni podré
intervenir com abans en la recerca de solucions. Però tenen i retenen tot el
meu afecte i consideració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada