Com a país, estem situats en una via morta

La pèrdua de qualitat del sistema democràtic rau en el fet que es consideri que solament les propostes econòmiques neoliberals són les úniques possibles i d’obligat compliment. La negació al principi bàsic del que la legitimitat de les decisions emana del poble trenca la confiança en el sistema polític, si aquest no pot tenir autonomia per a decidir.

Aquesta desconfiança s’agreuja més quan el vencedor de les eleccions un cop al poder no fa el que deia que faria, excusant-se en la situació econòmica i en la necessitat d’obeir els poders conservadors que avui controlen la Unió Europea.

La incompatibilitat dels interessos dels que controlen el sistema financer i la democràcia no és nou, durant anys i panys es van negar a acceptar el sufragi universal, considerant-lo perillós i abonant el censatari, és a dir que solament poguessin votar els que tenien propietats.

Els sistemes electorals restringits, donaren lloc sota pressió popular al sufragi universal, però de seguida es van promoure sistemes electorals que controlessin el veritable accés al poder. La llei electoral anomenada d’Hont, vigent des de la transició, n’és un exemple, converteix el sistema electoral proporcional en un sistema majoritari de fet i bipartidista en les opcions amb
possibilitats reals de governar.

Avui per avui, o transcendim de l’actual marc restrictiu, econòmica i políticament, o la democràcia restarà en perill. Hi ha exemples com l’islandès que demostren que més democràcia no és un fre per a sortir de la crisi, ans al contrari n’ha estat una passa imprescindible.

Font: cibernoticiasexpress.wordpress.com.

Catalunya ha de poder decidir no solament el seu futur com a nació, sinó també, i és imprescindible, el seu model de desenvolupament. Avui el govern de CiU esdevé un fre per a les dues coses. Amb la seva aliança amb el PP subordina el fet nacional i amb la seva complicitat amb els grans poders econòmics el nostre futur social.