En defensa del dret de vaga

Vivim moments molt difícils, especialment les dones i els homes que viuen del seu treball. Ni els més vells recorden un període de tanta incertesa i desànim. Al nostre voltant veiem com familiars, amics i coneguts o perden la feina o se’ls hi degraden les condicions laborals.

Tots aquests fets tenen responsables però davant de l’opinió pública resten difuminats com si fossin conseqüència d’una desgràcia natural. Qui recorda l’origen de l’actual situació en la desnaturalització dels sistema bancari, l’especulació del fons d’inversions i la deslocalització de les empreses productives dels nostres països a d’altres sense lleis laborals per a maximitzar els beneficis aprofitant salaris de misèria?

Quan la informació s’ha convertit en un negoci i els mitjans en empreses,  aquesta  informació defensa sempre  els propietaris, especialment els que tenen molts diners, són la clau.

Trobo especialment deshonest que tota la força mediàtica recaigui contra aquells que lluiten, com poden, per a mantenir la vigència dels convenis laborals i s’oposen a la degradació de les seves condicions de treball.

Ahir em vaig despertar amb la veu tonant des de la ràdio d’un comunicador ben pagat que manipulava amb la seva opinió bel·ligerant una pretesa enquesta on els ciutadans votaven massivament, com no podia ser d’una altra manera, l’opinió del comunicador.

Tots els mals succeïran si el metro i els autobusos de Barcelona fan vaga els dies del Congrés de mòbils! Quina desgràcia, quin desprestigi per Catalunya!

Amb l’atur al 23%, a l’espera avui d’una nova reforma laboral que retalli drets, amb les declaracions de Rajoy de que augmentarà l’atur el 2012, com si fos un analista en lloc del màxim responsable, com a president del govern! ..el que han de fer els treballadors és callar i acceptar resignats el que dictin els causants de la crisi i els que amb la seva ineficàcia l’estan allargant.

Doncs no! La pau social és el resultat del pacte, de la negociació, del compromís. Avui per avui la via dels poderosos i dels seus representants és la imposició i el decret. La via dels que viuen com a classes subalternes no pot ser altra que la confrontació.

La vaga com a dret, com a instrument de lluita estarà en el punt de mira dels poderosos, ja veurem que no tardarem gaire a què amb la mentida de regular-la, es voldrà eliminar-la.