EL TAV, del seguiment ineficaç a l’Audiència Ciutadana

Foto: El Punt Avui

El TAV en el seu pas per Girona ha estat un malson, una crònica de despropòsits que començà amb l’anunci del ministre Cascos de soterrar i que ha continuat fins al dia d’avui. 
 
Per moltes comissions de seguiment que fem no esmenarem una decisió política i no tècnica que comptà amb el papanatisme d’una determinada classe dirigent, no solament ni fonamentalment política, que creia amb el TAV a la porta de casa.
 
La resposta popular començà amb el projecte acabat i amb les obres adjudicades, aquesta és la principal diferència amb algunes accions que s’han donat al País Basc que poden modificar plantejaments tan erronis com el nostre.
No recordo cap altre força política que ICV oposant-se en el seu moment i recordo com si fos ahir la duresa de sentir-se ridiculitzat per oposar-se al “progrés”.
 
Una de les contradiccions d’haver format part del govern (2003-2008) era aquest fet d’origen, de partir de posicions enfrontades i intentar minimitzar les conseqüències d’aquestes obres amb gent que no creia que hi havia problemes. No ho vam aconseguir malgrat que en el paper situarem l’oficina municipal de seguiment,  reconvertida per la política dels fets acomplerts en oficina d’ADIF en solitari. La voluntat d’un seguiment exhaustiu de les obres, tampoc es va produir per que mai vàrem poder influir, més enllà de l’impacte i control mediambiental.
 
Afortunadament el moviment veïnal, especialment a Sant Narcís, ha estat un bri d’esperança i ha marcat l’agenda malgrat la reticència dels partits majoritaris de l’anterior govern. L’audiència pública en fou un moment clau.
Em podria excusar tot dient que abans i ara l’electorat gironí ha recolzat àmpliament als partits pro-TAV, i així m’ho recordaven dia si l’altre també, però en definitiva el punt d’inflexió per una acurada governança del tema no es va produir. 
 
CiU, tot i ser entusiasta del TAV des del primer moment, va saber en el darrer mandat situar les contradiccions del govern i fer campanya dient que si ella governava es notaria un canvi profund, que posaria a regla a ADIF i al ministeri de Foment. Com tantes altres promeses res d’això s’ha concretat en tots aquets mesos de govern. Si s’ha notat quelcom ha estat el continuisme i la mediocritat en la conducció del control d'obres i de les nul·les negociacions amb ADIF.
 
Ara estem en un moment clau, el fòrum del mes vinent i una nova Audiència pel maig pot significar aquet canvi de rumb o  la continuïtat. En bona part dependrà de que sapiguem animar a la gent a que participi i faci sentir la seva veu. D’aprofitar les contradiccions per fer avançar propostes realistes que ens estalvien vuit anys més d’obres.