A l’espera d’una nova onada de retallades de drets socials em sento en un estat d’ànim abocat entre el desencís i l'esperança. Una nova reforma laboral plana com un au rapinyaire sobre el dret laboral construït sobre els fonaments d’un segles de lluites sindicals i una nova reconversió de la banca a base de noves ajudes per a que el gran faci “Botin” del petit.
El desarmament ideològic del PSOE aquets darrers anys de govern fent el contrari del que predicava els ha abocat, no a un replantejament programàtic i d’actituds, sinó a la lluita de diferents camarilles orgàniques per al poder del partit arrenglerats en amb dos líders a la grenya que han compartit i avalat les polítiques dels darrers anys. I a Catalunya un cop més el catalanisme conservador reinterpretant “el dia de la marmota” en la recerca del “peix al cove” quan queda poc peix per tant de cove.
Però cada dia a classe veig els ulls dels meus alumnes plens de determinació, que no es conformen a no tenir futur, observo tants i tants col·lectius com la plataforma contra els desnonaments que es mobilitzen i dialoga per aconseguir solucions equitatives per donar a la gent esperança, veig molts treballadors públics que s’esforcen per donar un bon servei malgrat el menys teniment continuat dels responsables de l’administració de la que formen part...
No ens poden prendre l’esperança, continuarem usant la paraula i ens esforçarem per a coordinar més i millor les reivindicacions de tots aquells col·lectius que no es resignen a que els botxins passin per víctimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada