dilluns, 20 de febrer de 2012

Un diumenge en que hem passat de la indignació a l'acció

El rebuig a la reforma laboral s'ha fet sentir amb força aquest diumenge arreu i també a Girona en la manifestació convocada pels sindicats de classe i majoritaris. Hem sortit al carrer milers de treballadors i treballadores, tot protestant per unes mesures injustes, ineficaces i inútils per donar treball i sortir de l’atur. Solament són bones per als causants de la crisi que amb les seves mesures ens han portat a una llarga depressió econòmica.



Els manifestants ens hem concentrat aplegant gent de sectors molt diversos amb voluntat  de coordinar accions i promoure un ampli moviment unitari que aïlli als que, cofois, volen fer retrocedir els drets laborals 50 anys.

D’aquesta voluntat unitària ha desentonat uns pocs que al final de l’acte amb els seus crits han volgut fer callar les veus dels representants sindicals, espero que per a futures accions rectifiquin, doncs atacant als teus amics fas un favor als enemics comuns, és tan difícil entendre això?

Com es deia amb aquets reforma anem a l’atur, perquè no reactivarà l’economia, no trencarà els punts febles del sistema que és la manca de crèdit. Ni generarà nous llocs de treball.

Fa anys que vàrem aconseguir el dret laboral al considerar a l’obrer no una mercaderia comprada a hores per l’empresari si no un subjecte de dret, amb drets inalienables. Ara es sostrau bona part d’aquests drets, volen convertir  l’empresari en el vell “amo” per a que pugui fer i desfer, un model antic de relacions laborals que ens portarà a un model antic d’empresa. Quan el que es necessita és innovació, cercar noves formes d’empresa amb més valor afegit, tornem a fòrmules obsoletes del segle XIX.

Som molts, més dels que voldrien, els que creiem que hi ha alternatives per sortir de la crisi amb la gent i no contra la gent.

1 comentari:

  1. Justament, ahir, durant la manifestació, em preguntava perquè en lloc de convocar-la els que anomenes "sindicats de classe i majoritaris", no la convocaven tots els sindicats de classe.
    Potser és que els dos sindicats majoritares exclouen els altres?
    Crec que si no actuem sempre unitàriament no aconseguirem res. És allò de tants caps, tants barrets!

    ResponElimina