dilluns, 13 de febrer de 2012

Cal un ampli bloc social per dirigir la lluita contra la crisi i el dret a decidir


Taula rodona a Girona amb representants de Bildu, ICV, EUiA, ERC i CUP

He estat present aquets cap de setmana en dos aconteixements rellevants, el primer el dissabte en una taula rodona amb gent de Bildu, el diumenge a l'auditori en la presentació a Girona de l'Assemblea Nacional Catalana.

El catalanisme més compromès i l'esquerra militant compartim la sensació de fatiga i frustració que provoca la persistent relació de subordinació amb l'Estat, econòmica i nacionalment.

L'entusiame de la gent de Bildu pel seu procés de reconstrucció social i nacional i l'actitut positiva de molt dels presents el diumenge em fa pensar en la necessitat d'articular amb fermesa un referent polític plural que pugui activar una resposta catalana ferma, suscitadora d'un ampli suport social i, si cal, d'una política desafiant.

Un ample moviment ciutadà unitari és necesari però insuficient si no hi ha un bloc social i polític que el vertebri i permeti assolir els objectius marcats.

A l'Europa moderna i contemporània, quan en una nació històrica no hi ha estat, és perquè les seves classes dirigents no han pogut construir-lo, bé perquè han estat derrotades en el procés o perquè han quedat assimilades a un altre projecte d'estat més atractiu.

La història contemporània de la burgesia catalana és la d'una classe social que, excepcions minoritàries a banda, construeix la seva influència i el seu predomini aliant-se amb l'estat espanyol, amb la promesa d'ordre i d'accés al seu mercat. Avui encara mira a Europa passant per Madrid.

Fins ara no hi ha projecte d'estat català perquè qui s'ha reconegut com a classe dirigent en el moment de la veritat no ho ha volgut. I no hi ha unitat política del catalanisme perquè no hi ha un bloc social articulat al voltant d'una nova classe dirigent, que no pot ser la burgesia catalana perquè el seu interés continua a l'ombra de l'estat espanyol. Les darreres declaracions entusiastes de Duran Lleida i del President Mas per la reforma laboral del PP un cop més ho confirmen.

El procés històric ve de lluny i ara es manifesta d'una manera clara i contundent. En la direcció del país. Socialment parlant, el que hi ha és un buit immens que només el pot omplir una ampla i variada majoria social articulada al voltant d'un lideratge que encara no hi és,  i d'una proposta política unitària socialment  d'esquerres  i sobiranista nacionalment, que avui és possible construir  però que, avui per avui, cap partit ni dirigent polític de la fragmentada esquerra nacional pot satisfer tot sol.

Estem preocupats per la crisi, però també per la nostra feblesa com a subjecte polític col.lectiu, no en sortirem d'una si no vertebrem l'altra. Tenim massa joc polític intern de passadís, partidista, de mera correlació de forces, i poca política d'invocar l'energia social per intervenir en la realitat al servei dels objectius que el bloc social majoritari proposi.

Aquest bloc social majoritari per a construir és avui l'única classe dirigent possible d'un procés democràtic de construcció d'estat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada