29M. Una vaga per a la dignitat

Avui fan vaga els periodistes, demà la farem tots els altres. Ens uneix el reclamar que la feina que ens ocupa bona part de la nostra vida no es pot considerar una mercaderia que la venem i al fer-ho deixem de tenir drets. Ens ha costat molt el dret laboral perquè ara, aprofitant una crisi que no hem generat, ens el dinamitin.

S’han donat moltes raons per a fer vaga aquests dies i algunes precisament dels que diuen que no s’ha de fer. En Rosell, de la CEOE, ha estat especialment actiu. Ja advertia, en veu baixa, als directius que compartien amb ell roda de premsa, que fessin cara seria per a dissimular el somriure que els havia quedat al conèixer la reforma laboral.

Aquesta fatxenderia patronal, que s’ha concretat en demanar ara una llei de vaga, és a dir per a no fer vaga, estimula la reacció de tots aquells que sabem que darrera l’atac als drets dels treballadors, hi ha un atac a la democràcia.

Em sap greu per a tots aquells empresaris que conec, que treballen dur per la continuïtat de la seva empresa, no aixequin la veu contra la caspa d’aquells que diuen representar-los. Saben que el problema principal que tenen és de demanda i de finançament, no de costos laborals. I que reduir-los, reduint drets, és un regal enverinat que no soluciona els problemes de fons.

Una reforma imposada és un oxímoron, és una contradicció que solament es pot resoldre tornant a la mesa de negociació. El conflicte és la conseqüència de la imposició, trencar les regles del joc solament pot portar o a la resignació o a la protesta.

Ni callem ni atorguem a aquells que fan el contrari del que van dir per a ser votats. Que el PP i CiU ho sàpiguen i que no hi comptin.

Fins demà, tots i totes a la vaga! Ens veurem en els actes convocats al llarg de la jornada.