El futur de la UdG es decideix avui

Estimo profundament la UdG, he estat molts anys membre del seu consell social i vaig tenir l’honor de ser el seu primer Síndic. Em vaig doctorar el 1999 en aquesta universitat, la meva filla hi ha estudiat i el meu fill ho fa ara. Recordo amb emoció, la celebració a les escales de les Àligues de la decisió del Parlament que donava carta de fundació a la nostra universitat.

Avui estic preocupat pel seu futur i per les decisions que en el present es puguin prendre. Conec a l’actual rectora i ella sap de la consideració que li tinc, per això no me’n estic de discrepar d’algunes de les darreres actuacions  que el govern universitari que presideix ha implementat. No dubto de la seva bona voluntat però els temps estan canviant i la prudència que sempre l’ha caracteritzat pot ser contraproduent davant d’una agressió sense precedents al moll de l’os del finançament de la Universitat que presideix. 

Font: Ara Girona

Si cal aprimar l’estructura, si s’han de prendre decisions complicades, s’ha d’intentar arribar al màxim consens i que siguin el màxim d’equitatives possibles. Si compartim el principi de que la millor manera d’ensenyar és l’exemple, cal començar per aprimar el cap abans que estructures més febles però a mig termini més necessàries.

I tot això amb el màxim debat públic, el que passi a la nostre Universitat també ha de ser discutit a fons en la comunitat universitària i en la comunitat social que l’acull.

Quan la degana Victòria Salvadó fa unes declaracions crítiques, no s’ha de veure com un atemptat a la Institució, sinó com una contribució al debat. Cal en públic poder matisar, replicar o acceptar opinions diverses, el que no val ara és rentar la roba a casa i d’amagat.

Quan els estudiants critiquen decisions i demanen més transparència no ho hem de veure com un problema, sinó com una oportunitat per implicar-los més en la institució que, no ens oblidem, està pensada per a la seva formació.

Espero que del que ha passat aquests dies surti una universitat més viva, més reivindicativa, més arrelada a una comunitat que espera que ens aporti debat i alternatives en un moment de crisi. Ara més que mai ens manquen noves idees, noves solucions a vells i nous problemes.

La UdG no ha d’instal·lar-se en el conformisme,  ha de contribuir, amb esperit crític, renovant-se, a renovar-nos.