Ahir vaig
tenir una jornada intensa, vaig començar-la fent les meves classes de 2n d'ESO
, tocava la crisi de la societat feudal. La lluita dels remences per
alliberar-se dels "mals usos" i la dels artesans i la petita burgesia
de les ciutats per democratitzar els seus ajuntaments en mans fins aleshores dels "Ciutadans
Honrats". Les lliçons d'en Met Sobrequés les tinc a la memòria i continuen
sent un magnífic guió per explicar aquests fets.
Després
em tocava classe amb els segons de batxillerat, però havien decidit fer vaga,
vaig agafar la bici i als vaig anar a veure on es trobaven davant del
"Palau" del serveis territorials de la Generalitat.
M'ha
satisfet coincidir amb als meus alumnes de batxillerat a la manifestació, que
ha sortit des del rectorat de la UdG, contra la política de desmantellament de
la Universitat i de l’escola pública.
Érem
molts, cada cop més. Es nota un sentiment de rebel·lia, de trencament amb
el “tant se me’n fot” característic dels
darrers anys d’individualisme i falses promeses de benestar individual. Queda encara molt per fer però tot el protagonisme és seu. Són ells que han
d'aprendre i, a fe meva, que ho fan més ràpid de el que ho feia jo a la seva
edat.
No crec
en la maldat dels actuals responsables polítics, de l’educació o de la UdG,
senzillament penso que no saben què fer, han perdut el “funest vici de
pensar” encotillats en el
"pensament únic" de que cal supeditar-ho tot a baixar el dèficit per
la via de la reducció de serveis i prestacions. Aquest fonamentalisme econòmic ens
està fent perdre temps i empitjora a passos de gegant la vida de la majoria amb
escassos resultats respecte el dèficit sacralitzat.
A la
tarda coincidia també amb els sindicats majoritaris en una altra manifestació,
enllaçada amb la jornada sindical
europea en contra de les polítiques actuals, molts dels manifestants s'apropaven a la meva edat, tot
i que hi havien cares noves, de les que havia vist al matí. Dos manifestacions
i un mateix objectiu, més democràcia i menys por.
A l'acabar
la manifestació, just, però he arribat a
Can Ninetes, el centre cívic de Santa Eugènia, a temps d'escoltar i donar
suport a la gent de Dempeus per la salut Pública, una plataforma que aplega
professionals i usuaris de la salut que estan fent una gran tasca de denúncia
del desmantellament del nostre servei nacional de salut per part del
"govern del millors".
Ens
resten jornades dures, però tinc l'impressió que si en un futur, espero que
proper, som capaços de lligar tots aquests moviments i altres confluint en un
ampli moviment ciutadà, serem imparables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada