dijous, 1 de març del 2012

Una jornada intensa


Ahir vaig tenir una jornada intensa, vaig començar-la fent les meves classes de 2n d'ESO , tocava la crisi de la societat feudal. La lluita dels remences per alliberar-se dels "mals usos" i la dels artesans i la petita burgesia de les ciutats per democratitzar els seus ajuntaments  en mans fins aleshores dels "Ciutadans Honrats". Les lliçons d'en Met Sobrequés les tinc a la memòria i continuen sent un magnífic guió per explicar aquests fets.
Després em tocava classe amb els segons de batxillerat, però havien decidit fer vaga, vaig agafar la bici i als vaig anar a veure on es trobaven davant del "Palau" del serveis territorials de la Generalitat.
M'ha satisfet coincidir amb als meus alumnes de batxillerat a la manifestació, que ha sortit des del rectorat de la UdG, contra la política de desmantellament de la Universitat i de l’escola pública.
Érem molts, cada cop més. Es nota un sentiment de rebel·lia, de trencament amb el  “tant se me’n fot” característic dels darrers anys d’individualisme i falses promeses de benestar individual. Queda encara molt per fer però tot el protagonisme és seu. Són ells que han d'aprendre i, a fe meva, que ho fan més ràpid de el que ho feia jo a la seva edat.
No crec en la maldat dels actuals responsables polítics, de l’educació o de la UdG, senzillament penso que no saben què fer, han perdut el “funest vici de pensar”  encotillats en el "pensament únic" de que cal supeditar-ho tot a baixar el dèficit per la via de la reducció de serveis i prestacions. Aquest fonamentalisme econòmic ens està fent perdre temps i empitjora a passos de gegant la vida de la majoria amb escassos resultats respecte el dèficit sacralitzat.
A la tarda coincidia també amb els sindicats majoritaris en una altra manifestació, enllaçada amb la jornada sindical europea en contra de les polítiques actuals, molts dels  manifestants s'apropaven a la meva edat, tot i que hi havien cares noves, de les que havia vist al matí. Dos manifestacions i un mateix objectiu, més democràcia i menys por.
A l'acabar la manifestació, just, però he arribat a Can Ninetes, el centre cívic de Santa Eugènia, a temps d'escoltar i donar suport a la gent de Dempeus per la salut Pública, una plataforma que aplega professionals i usuaris de la salut que estan fent una gran tasca de denúncia del desmantellament del nostre servei nacional de salut per part del "govern del millors".
Ens resten jornades dures, però tinc l'impressió que si en un futur, espero que proper, som capaços de lligar tots aquests moviments i altres confluint en un ampli moviment ciutadà, serem imparables.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada