dissabte, 24 de març de 2012

La manipulació del passat. A propòsit de les commemoracions de “la Pepa”


Per què ens costa tant en aquets país avançar i en canvi quan badem anem enrere com els crancs? Possiblement una de les raons és les dificultats en assumir les lliçons de la història, la facilitat de reescriure-la a la llum de l'interès del present.
Un exemple del que escric  el tenim aquets dies en el que he vist en alguns actes de commemoració de “la Pepa” ,la constitució de 1812, on determinats protagonistes es permetien llicències que res tenien que veure amb allò que teòricament commemoraven.
Font: Heraldo.es
Per exemple, el rei no va dedicar ni una paraula sobre el seu avantpassat Ferran VII,  que al tornar del seu exili daurat a França,  la va suprimir i de pas afusellar i exiliar a bona part dels redactors.
També fou paradigmàtic del que comentava els discursos que li he sentit al President del govern, Rajoy, barrejant aquesta constitució amb la reforma laboral. Un home que si visqués al segle XIX estaria més a prop de l’anomenat “manifest del perses”, que demanava la supressió de la “Pepa” i la reinstauració de l’absolutisme.
A la nostra història contemporània li manca el reconeixement polític imprescindible d'uns valors compartits, de l’assumpció dels clars obscurs dels dos darrers segles. Encara bona part de la classe dirigent vol trobar excuses que justifiquin els excessos antidemocràtics que la caracteritzen.
Que lluny de l’esforç dels darrers quaranta anys a Alemanya on s’ha fet un gran camí per assumir els profunds errors de la seva classe dirigent i  el compromís de no pocs familiars dels que foren veritables monstres que, lluny de justificar-los, fan comprendre a les noves generacions el perills i els errors que els seus avantpassats varen generar per a que no es tornin a produir.
Ací encara tenim enterrat a Franco amb tots els honors al “Valle de los caidos”i quan es vol avançar en l’assumpció de la realitat històrica es diu que no cal “remoure les ferides”.
Amb aquesta tergiversació del passat, així ens va el present!
Deconstruint una frase de Proust em sortiria la afirmació de que el present és fugaç,  però el passat és fix. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada