L'alcalde de Girona ha demanat una reunió amb Ana Pastor per defensar l'enderrocament del viaducte i per a trobar una solució al soterrament del tren convencional. Esperem que tingui més sort que amb l’anterior ministre de foment que se'n va anar del càrrec sense donar resposta.
No m’acostumaré mai a la prepotència d’aquells que exercint un alt càrrec en l’administració -me’ls he trobat a la Generalitat i a l’Estat, i de gairebé de tots els colors- actuen amb prepotència davant dels electes, especialment els municipals. Amb els fums ben pujats al cap es creuen petits reietons als quals s’ha de rendir vassallatge.
Penso que hi ha un substrat de franquisme sociològic en aquest menysteniment de la representació democràtica i la sobrevaloració dels llocs de poder anomenats a dit.
En el cas del tren, del TAV, hem notat aquest menysteniment especialment en l’accés a la informació. Com és possible que passats un grapat d’anys del primer projecte de soterrament del convencional, esmenat poc després, no hem tingut cap informació fefaent de la seva evolució en forma de projecte i de cronograma per a la licitació?
Sempre m’he sentit incòmode tant quan he estat al govern com ara a l’oposició, per una certa resignació que s’instal·la en aquells que hi tenen una relació directe. També pel rebuig que senten els alts càrrecs per les reunions col·legiades. Prefereixen un interlocutor, els hi és més fàcil d’entabanar amb promeses vagues i propòsits sempre incomplerts. Recordo la informació, o millor dit la manca d’aquesta, que em proporcionava l’anterior alcaldessa de les seves visites a “Madrid”, i ara portem gairebé deu mesos de l’actual govern i no veig que l’alcalde aporti un millor resultat.
La celebració del Fòrum aquest divendres em temo que sigui decebedor, de nou, si no trenquem aquets cercle viciós. Cal implicar a la ciutadania més i millor, fer que els diputats i senadors, tots i totes, avalin les nostres exigències. Preparar una fulla de ruta que ens permeti en la propera Audiència Pública ser aprovada i marqui un punt d’inflexió. Si no anem plegats i ens deixem de protagonismes partidistes no acabarem amb una situació que dura ja massa temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada