El PP va recuperar el seu diputat per la circumscripció de Girona les passades eleccions generals. El diputat fou efímer i la seva dimissió ens va donar una diputada. Les expectatives que aquest partit, el PP, va generar per les seves declaracions eren altes. Ara sí que tindrem soterrament de tren convencional a Girona. Ara sí que el desdoblament de la NII s’acabarà fent. Ara sí...
Sempre és més fàcil prometre que fer. Segur que de les més damnificades pels incompliments serà la diputada gironina del PP, malgrat hagi aprés molt ràpid, massa ràpid a fer el cor fort i a dir públicament el contrari del que deu pensar...
Això és així perquè el PP, per origen i voluntat, mai ha tingut com a prioritat Catalunya i ara encara menys.
Ha decidit un camí, que ven com l’únic possible, de contracció de les inversions, de fer de la disminució del dèficit un objectiu gairebé sagrat. Per això, com en la pel·lícula dels “germans Marx”, si cal cremar gairebé tots els vagons del tren perquè la locomotora arribi a l’estació “Mercats”, doncs es cremen! I es comença pels de tercera (reforma laboral, impostos) i pels de segona (Autonomies i ajuntaments); bé, els de primera no es toquen i a més no paguen bitllet (amnistia fiscal)!
CiU ha engreixat el PP, amb la seva aliança a Catalunya, com a resultat de les tendències dretanes de la cúpula que ara dirigeix el partit, tot i la profunda contradicció que genera amb bona part dels seus electors. Ha anat mimant aquests acords. Deuen saber poca història, es deuen creure molt murris i que canviarien o entabanarien al PP.
Ni una cosa ni l’altre. En política no et pots sobrevalorar, o acabes fent el ridícul. La cruïlla que té ara Catalunya és o fer la política de l’estruç - per les darreres declaracions de CiU intentaran anar per ací - o convocar noves eleccions. En continuarem parlant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada