Per què ens desmantellen el sistema públic de salut?

Font: Aragirona.cat

Avui estem vivint una reconversió del sistema sanitari català agafant com excusa la crisi econòmica i la imposició espanyola i europea de la reducció del dèficit. De fet el que es vol és conseqüència d'un canvi ideològic encobert amb l'objectiu d'afeblir el sistema públic i promocionar el privat. És una decisió sectària, de dretes, i no pas conseqüència del dèficit.

Els resultats del model sanitari de Catalunya fins al 2010 eren altament positius. Què ha passat de diferent als darrers quinze mesos amb el president Mas? S’ha creat una hegemonia política i econòmica que a fet del pacte CiU-PP el seu instrument polític. Els dos pressupostos de la Generalitat aprovats mercès a aquest pacte han reduït un 14% el pressupost de Salut. I ara vindrà el govern Rajoy per acabar-ho de desmantellar.

El sector concertat públic busca cobrir la caiguda d'ingressos amb activitat privada sense codis ètics generalitzats, l’objectiu és promocionar les assegurances privades. I com solament creuen en el mercat “de boqueta” cal desmantellar la competència. L'objectiu és aconseguir que augmentin el nombre de ciutadans i ciutadanes que optin pels serveis sanitaris privats fins al 40-50%. Si ho aconsegueixen estarem deixant enrere un model que ha funcionat durant trenta anys, com a conseqüència d’un pacte social que ara es trenca unilateralment.

Sense una nova hegemonia d'esquerres serà difícil canviar aquest cicle. Ara bé, la mobilització popular és admirable, el paper de les plataformes en defensa de la salut públiques i el rebuig actiu dels professionals hi tenen avui molt a dir per a parar l'ofensiva i consolidar les bases d'un nou cicle.

Un nou cicle on haurem aprés, les esquerres, la importància de la democràcia directe, de la supeditació dels interessos de partit al benestar popular, on els governants donaran exemple d’austeritat renunciant a tota mena de privilegis. Diguem-ho fort i clar: o fem tot això o l’esquerra ni tornarà a governar, ni s’ho mereixeria.

La defensa de la salut, com la de l’educació públiques, són un combat profundament ideològic i solament el guanyarem si, més enllà de la defensa del que tenim, deixem clar què volem tenir i per a què.