No hi ha pitjor drac que el que s'encarna com a resultat dels malsons dels humans. La crisi és el nostre drac, resultat de la cobdícia d’aquells que creuen que tot enriquiment, no importa el cost, està permès. Segrestaren a la societat i atresoraren les riqueses com diu la llegenda que feien els dracs. La llegenda però acaba bé i ens reconforta saber i així ho celebrem que Sant Jordi acabà amb ell i restituí la justícia.
Ens cal un nou Sant Jordi, un príncep modern. Sóc del parer, com deia Gramsci, que el príncep modern ha de ser el poble. Solament el poble, rearmat amb la consciència de que tot el poder emana d’ell, pot redreçar el temps perdut i aplegar la força suficient per a controlar el seu destí i capgirar el malson.
Les roses i els llibres, són una bona metàfora, la diada d’avui es contraposa al diner i a la cobdícia. Omplirem de nou els carrers, però no serà solament una festa, també ens farem sentir defensant l’educació pública, la ILP per la dació de les hipoteques injustes, el dret a la salut i a uns serveis sanitaris dignes....
Us espero, us esperem a la parada d'ICV-EUiA, tindrem rosers i comentarem com armar el príncep modern per a que es desfaci, ens desfem del drac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada