No crec en la violència, sempre he pensat que és el refugi dels covards, dels que no tenen o es queden sense arguments.
He patit la violència de l’estat, quan era un instrument de la dictadura i els seus funcionaris policials exercien la violència sense mesura, promoguda i protegida pel govern. No ha estat fàcil i encara queda molt per fer per aconseguir que la policia respongui davant la ciutadania i no sigui un instrument discrecional del governant.
Recordo a l’enyorat Jaume Curbet quan s’esforçava per fer entendre als responsables de seguretat, amb èxit desigual, que calia una formació permanent dels cossos de seguretat en els principis democràtics.
 |
| Font: Público.es |
M’indigna la direcció inepta que promou l’acció indiscriminada de la policia per dissoldre manifestacions, que provoca una violència pitjor de la que es vol combatre. Em fan vergonya determinades declaracions que, tot exagerant fets violents, promouen un clima d’inseguretat i justifiquen errades en els dispositius de protecció, com en la darrera vaga general.
El voler crear un estat d’ànim en la opinió pública que converteixi un aldarull, reprovable, en guerrilla urbana, i la intenció de promoure canvis legislatius ampliant la llei antiterrorista a fets que corresponen a altres circumstàncies, són perilloses per a les llibertats ciutadanes i deixen a la discrecionalitat dels poders públics llibertats fonamentals.
Qui cremi mobiliari urbà, qui amenaci i agredeixi a persones, se l'ha de detenir i demanar responsabilitats. La llei actual és més que suficient per això. Traient garanties als detinguts i creant una sospita generalitzada sobre un ampli col·lectiu és simplement autoritarisme i desig de coartar llibertats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada