França, Grècia, Espanya i Catalunya: volem un canvi de debò!

Font: Reuters.

França comença una nova etapa, un camí no pas fàcil però, al meu parer, és mil vegades millor la incertesa dels canvis que la seguretat de les desgràcies. Sarkozi, com Zapatero, va passar de la defensa de les polítiques d’inversions, recorden allò de “refundar el capitalisme”, a crear el binomi “Merkozi”, amb un paper subsidiari de França respecte Alemanya.

El mateixos que obligaren a Zapatero a fer un gir de 180 graus en la seva política tenien fil directe amb “Sarko”. L’empobriment de la majoria per a salvar els poderosos mitjançant les polítiques d’austeritat ha estat la norma i el poble de França li ha passat factura.

A Espanya, desgraciadament el PSOE s’emmirallava amb un altre partit socialista al govern, Portugal. I ens ha acabat passant com a Portugal, els socialistes cremats i desprestigiats han donat pas a la dreta pura i dura. A Grècia van pujar els socialistes en plena crisi, amb una majoria absolutíssima, per acabar traïnt el seu programa i governant amb la dreta sota un tecnòcrata posat per “Merkozi”. Així els ha anat el diumenge a uns i altres.

El millor que pot passar a França és que Hollande, a diferència dels altres socialistes esmentats, no li tremolin les cames i, conseqüent amb qui l’ha posat al govern, l’esquerra plural, explori noves vies de progrés per a sortir de la crisi i reconstruir el model europeu, en estat agònic pel deplorable lideratge de Merkel.

El pitjor que pot passar a Grècia és que Nova Democràcia i el PASOK puguin formar govern, la llei electoral dona 50 diputats més al primer partit (malgrat ND tregui un raspat 20%). Quan se li redueixen els aliats a la Merkel aquesta trista parella li donaria oxigen.

Ara bé, un nova convocatòria d’eleccions que portés a la unió de les esquerres seria una llum d’esperança. Sense el PASOK les tres forces a la seva esquerra superen el 30% i l’electorat socialista podria exigir una renovació de la seva trista direcció i contribuir al canvi.

Cal una nova manera d’entendre Europa, França ha donat un pas important. Els nostres socialistes treuen pit i sembla que no hagin, al governar, fet tot el contrari. Bé, llàstima que no demanin perdó, que no jubilin als responsables, que no es renovin... Bé, seran benvinguts per a fer fora a la dreta catalana i espanyola. Però, si no volem que tornin a fer de les seves, cal crear un pol d’esquerres plural i sòlid. A Catalunya les esquerres nacionals, social i ecològicament rupturistes, han de construir una aliança, un front, no importa el nom, que faci el tomb ací i a Europa, i que quan el faci no ens el desmuntin ni des de dins ni des de fora...