Ha estat una jornada de mobilització, una jornada per la dignitat de l’escola pública. Important pel seu abast, pràcticament tots els sectors educatius de l’estat, i per la claredat de les reivindicacions que anaven més enllà de la restitució d’un poder adquisitiu molt minvat i unes condicions de treball precaritzades. Hem defensat un model educatiu, un sistema escolar democràtic que doni oportunitats i no que l’aboqui a la subsidiarietat de l’escola privada.
A aquestes alçades del curs, els descomptes, el maltracte i el cansament, no han estat fàcils les reunions a les escoles i instituts per a preparar la vaga. El sentiment d’injustícia era unànime, la forma era més discutida i el que cada persona li passa realment pel cap, en una societat que ha viscut una immersió individualista tant forta, un misteri.
Però el 22 a les sis de la tarda hem fet els ensenyants, la comunitat educativa a Girona, una gran manifestació, més enllà de les dades de la vaga, hi ha una gran indignació i un sentiment de que no pararem fins que no es retorni a l’escola pública i als seus docents els mitjans i la dignitat que ens mereixem.
Avui al meu Institut ens tornarem a trobar els companys i les companyes, uns hem fet vaga, els altres no, molts ens hem trobat a la manifestació. No ens dividirem, no ens farem retrets, cercarem fórmules per anar plegats en properes mobilitzacions.
Perquè cal que el ministre i la consellera ho tinguin clar: no ens deixarem trepitjar, no callarem. Que ho tinguin clar ell i ella, en el ministeri i la conselleria, sortiran del seu càrrec i nosaltres des dels nostres centres de treball aconseguirem el que ens proposem, perquè és bo per a la societat i no per a uns pocs, una escola pública de qualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada