Una nova onada de manifestacions a les que caldrà afegir a les riuades que es van veure el dia de la vaga general. En el cas de Girona els dia de la vaga fou possiblement la més important dels darrers trenta anys, la de ahir la més nombrosa dels darrers 1 de maig.
Han transcorregut amb tranquil·litat però es palpa ràbia continguda. No paren les decisions dels governs de Madrid i Barcelona que malmeten les condicions de vida de milions de persones. En una cursa per veure qui la fa més grossa el govern del PP s’ha avançat a CiU, el govern que ha patentat el terme retallades i que fa més d’un any ens ha convertit als ciutadans catalans en espècimens de laboratori per a quedar bé amb els “mercats”.
El PP amb un desvergonyiment característic de la dreta més rància i una retòrica de “NO-DO” franquista, fa el contrari del que deia abans i durant les eleccions i ho fa com si hagués rebut aquestes instruccions de retallar del mateix Jehovà al mont Sinaí. Despreciant l’oposició política i ignorant als sindicats, està dividint el país i provocant la confrontació.
Sembla que el PP no ha aprés res a l’oposició i la mateixa confrontació per destruir al govern anterior, ara la usa, no tant per sortir de la crisi, com per a impedir qualsevol acord que li resti protagonisme o poder.
CiU ha quedat com a convidat de pedra, comparteix la metodologia econòmica del govern i alhora és una víctima perquè el que defensen ambdós econòmicament lamina l’autogovern de Catalunya. Als mercats els importa tres pitos Catalunya, el que vol és fer beneficis dels problemes dels altres.
Caldrà, si no rectifiquen, preparar-nos per a una confrontació encara més dura, social i nacional. Com CiU no ens pot enganyar més, caldrà que els altres estiguem a l’alçada. Unim les esquerres, en primer lloc les esquerres nacionals i plantem cara al carrer i creem les condicions per a guanyar unes probables eleccions anticipades a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada