Marató, pobresa i responsabilitats davant les desigualtats

Font: llibertat.cat

El divendres escrivia al bloc sobre la Marató i em situava en una posició crítica. Pel carrer i a la xarxa he rebut felicitacions i crítiques. Sempre he pensat que s’aprèn més de les darreres, doncs et fan modificar plantejaments equivocats o et refermen, si s’escau matisant, en les teves opinions.

Deixant clar que tota ajuda a les entitats socials és bona, em refermo en que una acció mediàtica com la Marató permet que s'hi amaguin empreses que estan creant pobresa i es difuminin responsabilitats de les administracions que redueixen despeses en una magnitud molt superior al que es pugui recaptar en aquest acte.

Catalunya avui, el seu govern, és el que menor despesa social fa en relació al PIB de totes els comunitats autònomes de l’estat. L’estat espanyol destina a aquest objectiu el 16,3 % del PIB, gairebé quatre punts per sota de la mitjana de la Unió Europea, que està un xic per sobre del 20%. I això malgrat que les prestacions per atur han hagut de pujar per la destrucció d’ocupació que s’està produint. Molt llunys de països com Dinamarca que hi destinen el 25,1% del PIB.

Si acceptem que la pobresa no es un càstig diví pels nostres pecats sinó que es genera pel fet de prioritzar la recerca del benefici particular, és evident que l’estat, la Generalitat, com a garant dels drets que tenim com a ciutadans, ha de disposar dels recursos necessaris per a cobrir els mínims i assegurar una subsistència digna.

Hem d’analitzar les raons que ens estan portant a la fractura social del que la pobresa és un efecte, no la causa. Algunes són fruit del model socioeconòmic dominat cada cop més per una minoria que cerca el benefici màxim a curt termini, sense importa-li el més mínim esclafar els més febles. També d’una manca de moral privada que no troba en els àmbits públics fre. L’evasió d’impostos, l’economia submergida o l’abús del lloc públic per a l’enriquiment personal. El cas BANKIA és el darrer i paradigma d’una manera d’entendre el poder polític i econòmic que destrueix el país per a que uns pocs, el saquegin, sense que els hi passi res.

Si la Marató vol treure diners per a la pobresa, malgrat aquesta necessitat innegable, cal de forma encara més urgent, modificar els valors personals i les institucions públiques perquè la mesquinesa i la corrupció no consolidin una societat desigual on la pobresa es cronifiqui.