Font: radiocanet.cat |
Tenim la “Marató per a la pobresa” aquest proper 27 de maig, una institució finançada amb diners públics, TV3, que fa d’amfitrió a un bon nombre d’empreses no massa conegudes pel seu compromís ètic però ben connectades amb el poder i deleroses per la propaganda que els hi representa el “prime time” a TV3.
Conec els problemes que tenen avui les entitats socials per manca de finançament. Entenc que molta gent de bona voluntat es senti compromesa per a fer una aportació, una ajuda als qui menys tenen. Estic segur que tots els projectes presentats es mereixen el finançament.
Comparteixo la necessita de lluitar, no tant "per", sinó "contra" la pobresa, però aquesta lluita té un responsable, l’administració, que té una obligació indelegable que ha de concretar en les inversions pressupostàries adequades per assolir aquest objectiu.
No és de rebut amagar incompliments, defugir responsabilitats per les retallades socials que generen pobresa com mai, i fer com si la Marató fós la gran solució. Aquesta hipocresia és la que rebutjo.
Les subvencions que fins ara rebien moltes entitats de l’administració pública no eren una gràcia, un premi, una almoina, eren el resultat de programes pactats en els que la iniciativa del tercer sector i la pública es coordinaven per a donar un millor servei als que menys tenen. Cal mantenir aquests serveis que no poden ser substituïts per programes de caritat 2.0.
Perquè la lluita “contra” la pobresa és una responsabilitat col.lectiva, un assumpte de tots i en primer lloc dels governs que ens representen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada