Font: raulmuxach.wordpress.com |
Les universitats avui es troben en el pitjor moment dels darrers trenta anys, no solament per les retallades o per les decisions autoritàries del ministre Werth, que sens dubte han trencat els principis de suficiència financera i d'igualtat d’oportunitats. També ho estan en la seva democràcia interna i en la manca de consens en uns objectius comuns entre professorat, PAS i estudiants.
Què està passant per a què siguin tan poques les veus del professorat capaces de fer un relat del moment que viu la universitat i d’engrescar a la comunitat universitària en defensa de la Universitat Pública i de Qualitat? El professorat ha estat i és peça determinant per a catalitzar un moviment universitari d’ampli abast.
Veig un tret comú entre el professorat universitari i els d’altres àmbits educatius, des de fa anys ens han fet sentir, fruit d’una campanya de desprestigi, com uns privilegiats amb la feina segura, fet que qualsevol demanda de millors condicions o fins i tot de no tenir-les pitjor, ens crea com una autocensura. N'hi ha tants que estan pitjor! Això ens impedeix no solament una acció de reivindicació laboral massiva sinó també la reclamació d’una educació digna davant de la seva constant degradació.
En les darreres mobilitzacions universitàries, la de Girona l’he pogut observar de prop, ha reviscolat el moviment estudiantil com a protagonista, encara poc organitzat i amb llacunes en determinades facultats, però el professorat gairebé no s’ha fet sentir. Aquest darrer dividit en categories professionals, compartimentat en departament i instituts de recerca, no ha sabut o no ha pogut trobar un canal d’expressió del malestar que en els molts contactes personals que he tingut m’han manifestat.
La tancada al rectorat de la UdG ha catalitzat aquestes mancances. Aquest acte voluntarista i cívic, en lloc de ser un revulsiu, com volien els estudiants, per a un moviment més ampli, ha enrocat posicions, ha generat reaccions conservadores i defensives per part del govern universitari i ha portat de nou, com el desembre passat, a una decisió inoportuna i que demostra impotència, fer que la policia intervingui en el recinte universitari!
La tancada al rectorat de la UdG ha catalitzat aquestes mancances. Aquest acte voluntarista i cívic, en lloc de ser un revulsiu, com volien els estudiants, per a un moviment més ampli, ha enrocat posicions, ha generat reaccions conservadores i defensives per part del govern universitari i ha portat de nou, com el desembre passat, a una decisió inoportuna i que demostra impotència, fer que la policia intervingui en el recinte universitari!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada