 |
| Font: hablamosdeEuropa.es |
Sovint es tracta la UE com si fós un espai despolititzat, purament tècnic, aïllat dels
judicis de valor, dels interessos de part, de la controvèrsia ideològica. Com si
“Europa” fos un espai tècnic que decideix des de la independència què està bé
i què no.
Europa avui és un camí per a construir un espai polític, hegemonitzat ara pels sectors dretans anomenats populars i liberals. Artur Mas i Mariano Rajoy formen part d’aquestes mateixes famílies polítiques europees. I no han mostrat mai cap desacord sobre les seves propostes i decisions. Ni han actuat mai políticament de manera que deixessin entendre la seva discrepància amb l’enfocament amb què conservadors i liberals estan gestionant la
crisi a la UE.
No poden doncs, sense enganyar a la ciutadania, pretendre que es limiten a seguir els mandats d’una UE infal·lible i tècnica, o que ells declinarien diferentment algunes de les receptes. Mas i Rajoy són els representants de la dreta europea a Catalunya i Europea. De la mateixa que la Foment del Treball i la CEOE són els representants a Catalunya i Espanya de les associacions empresarials europees que estan animant aquestes decisions des de la seva proximitat als
actuals dirigents de la UE. Que ningú vulgui amagar-se darrera d’Europa.
Cal dir també que la socialdemocràcia europea ha col·laborat activament amb el
programa de l’austeritat i les reformes estructurals, allà on ha governat. El PASOK a
Grècia, Giorgio Napolitano des de la presidència de la República Italiana i, sobretot,
el PSOE a Espanya, tots ells han estat participants actius, i no simples objectes
passius, en la formulació, implementació, defensa i legitimació de les polítiques de la
dreta. La socialdemocràcia no ha expressat mai cap posicionament crític ni amb
aquestes polítiques ni amb l’arquitectura institucional que les fa possibles (i que fa
virtualment impossible cap política alternativa).
Només els socialistes francesos i alguns exponents del grup socialista del Parlament Europeu (és a dir: sempre socialistes sense responsabilitats de govern) han mostrat la seva oposició de fons al rumb de les polítiques dissenyades per conservadors i liberals durant els darrers
anys de crisi.
Cal doncs endegar un gir polític que es preocupi no només d’abordar la resolució de
la crisi, que ha de ser en aquests moments (i probablement durant encara bastant de
temps) la preocupació clau, sinó també reorientar el procés de construcció europea
cap a un projecte federal que permeti la recuperació per a la UE de la sobirania que
el sector públic ha enviat cap als mercats. Que converteixi la UE en un factor de
redistribució de la riquesa, d’incentivació de l’ocupació i d’impuls i reorientació de
l’economia cap a formes de producció i consum sostenibles ambiental i socialment.
Si a la nova presidència d’Hollande no li tremolen les cames al govern, si els laboristes recuperen espais, si els socialdemòcrates alemanys es deixen de punyetes i governen amb verds i “Die Linke”... Si nosaltres reaccionem, aquest camí es possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada