 |
| Font: festamajorsantnarcis.blogspot.com |
Els plans de desenvolupament comunitaris ja fa anys es van plantejar en dos zones de la ciutat: en el sector est, i en els barris de Santa Eugènia i de Sant Narcís. Configurant-se en plataformes de partenariat que integren diferents administracions i la xarxa associativa dels respectius barris.
L’objectiu central ha estat influir en la cohesió social del territori a través de generar un impuls extraordinari, que permeti reforçar i consolidar el treball existent, i generar noves vies i oportunitats.
Han disposat d’un finançament específic, amb un caràcter extraordinari, ja que funcionen amb una temporalitat fixada, i per tant, incorporen a través de diferents estratègies la voluntat de ser sostenibles a llarg termini (projectes pilot, transferència als serveis ordinaris, etc) amb l’objectiu de consolidar algunes de les actuacions i serveis, i augmentar el capital social.
Per altra banda, són estructures que combinen una part de representació institucional-política (administració-societat civil), i una altra més operativa de treball compartit (tècnic-veïnal), amb un acord comú: ser un escenari prepositiu.
També tenen un caire simbòlic: els plans són un patrimoni col·lectiu de tots els agents participants. Permeten crear un marc de treball i relacions, i definir una cultura pròpia.
El Pla Integrant Accions i el Pla Educació i Convivència presenten elements comuns: organització mixta pública-privada, treball compartit entre administracions i teixit associatiu, filosofia i principis bàsics (coresponsabilitat, parteneriat,...). Però també tenen les seves especificitats, algunes condicionades per les característiques sociològiques del territori (situació social, econòmica, urbanística i d’integració a la resta de la ciutat), i d’altres tenen a veure amb els seus orígens i la seva història particular.
Tot aquest patrimoni està avui en perill per les retallades de la Generalitat, desapareixen el plans d’entorn educatius, es van paralitzar els contractes de barri, es disminueix dràsticament els convenis comunitaris amb Benestar Social... No s’han tingut en compte els resultats, ni les avaluacions externes, ni la implicació social... Massa sovint des de Barcelona i des de la ignorància se’ns treuen recursos sense apel·lació possible. No tota la culpa la té sempre Madrid!
Ha veces vale la pena pararse a pensar para hacer cuatro números. Si el estado quiere recortar presupuesto dejando de dar servicios y esto genera que muchos trabajadores acaben en el paro cobrando subsidio por parte del mismo estado, ¿al final que es lo que se ahorran? Ya sé que no está de moda pensar, pero a veces me da por ahí.
ResponElimina