La Girona oberta i tolerant

Font: joanboada.cat

Girona és una població complexa, com una esfera que té diverses capes. Algunes d’amables i esperançadores, d’altres d’amargues i injustes. En els darrers temps com a regidor m’ha tocat veure i a voltes gaudir o patir cadascun dels dos camps. I tot i que hi predomina la bona gent, a voltes no es fa sentir prou.

He conviscut i m’he enfrontat als gironins que des de les seves posicions de privilegi volen imposar la seva voluntat damunt dels interessos de la majoria. En el govern m’he hagut de mossegar a voltes la llengua, més vegades de les que voldria, i m’ha deixat un pòsit de recel al poder i als que l’administren.

Ara bé, cal que no oblidem a tots aquells que fan d’aquesta una ciutat oberta i amable. Els que dediquen temps i esforços a les associacions de veïns, en tenim alguna a la ciutat que n’és un exemple de tenacitat i altruisme. Els que es dediquen a les Ampes i als sindicats, a les associacions culturals i de lleure, a la gent gran... No formen part dels prohoms, dels que creuen que tallen el bacallà, però són més gironins i gironines, tant se val on hagin nascut, que les nissagues que tant els costa no ser sempre el centre d’atenció.

Sóc conscient que a hores d’ara vivim uns moments ben difícils. Que molts, gairebé la majoria dels nostres conciutadans, molts dels més implicats, té problemes addicionals als que ens procura la vida: atur, dificultats econòmiques... I sé que ara, més que mai, és per aquesta gent que cal governar la ciutat perquè és gràcies a la gent senzilla, la més castigada per la crisi, que es manté el municipi. És el seu esforç el que fa funcionar les coses, no ho oblidem. Ara, despullat el rei del diner i l’especulació, tornem a saber que la única riquesa és la que proporciona el treball, la llàstima és que el sistema vigent reparteixi tan desigualment els seus fruits.

I quan dubto de seguir fent política, darrerament més que mai, de treballar des de l’ajuntament pels que m’han votat i pels que no ho han fet, em vénen a la memòria la gent entranyable que he conegut, lluitadora i generosa, i els altruistes amb els que em relaciono avui, en el dia a dia. És cert que els voldria més nombrosos, més actius, que tots aquells que conec que tenen potencials i no els usen, donessin un pas i els trobés en la lluita al meu costat o al davant.

Ens hi juguem molt i la batalla més dura es dóna i es guanyarà a les ciutats. La Girona oberta i tolerant, la del treball i la iniciativa, ens necessita a totes i tots.