 |
| Font: araGirona.cat |
Cada cop són més les persones que pateixen greus dificultats per accedir a un habitatge digne.
La conversió de l'habitatge en un bé d'inversió durant els anys anteriors a la crisi ha significat
l'augment de l'especulació immobiliària i, per tant, dels preus. Centenars de milers de famílies
endeutades i/o en perill de quedar-se sense casa i amb un deute sobrevingut i impagable.
La mobilització social de les Plataformes d’Afectats per les Hipoteques (PAH) ha tingut la virtut
de posar a la llum que no estem parlant de casos individuals sinó d'un problema col·lectiu.
Al costat de l’ajuda i la mobilització per a impedir les injustícies concretes, la defensa de les
persones afectades amb nom i cognoms, la proposta d’una ILP situa en l’agenda política la
necessitat d’una revisió a fons del sistema hipotecari espanyol i com a conseqüència del model
d’habitatge i el seu accés.
Des de l’Ajuntament de Girona, superades les primeres resistències del govern a crear una
taula de concertació per a vehicular solucions locals, s’han anat anunciant propostes algunes
positives i d’altres com a mínim contradictòries.
La reducció dels lloguers de protecció dels pisos municipals, adequant-los a la caiguda
d’ingressos d’una gran majoria dels ciutadans que hi poden accedir, ha estat d’aquesta mena
de decisions positives. L’anunci de comprar els pisos de les entitats que estiguin a punt de
desnonar ciutadans, seria d’aquesta mena de contradictòries, cal estudiar-ho per a no produir
un efecte pervers que seria amb més diners públics, en aquests cas municipals, rescabalar
doblement a una banca que defuig responsabilitats.
Sempre he pensat que les bones decisions, ho són doblement, si es fonamenten en un anàlisi
adequat. En aquest sentit, ara fa una any, teníem força avançat un Pla d’Habitatge per a la
ciutat de Girona, no el vaig tramitar al Ple perquè restava poc temps per a les eleccions i calia
encara un procés de participació per a contrastar dades i assumir propostes i suggeriments de
partits i entitats.
Ara per afinar més en el paper municipal en aquest context complex de l’habitatge i estudiar
les mesures més adequades i arbitrar el màxim consens, convindria aprofitar la feina feta,
completar-la, discutir-la amb tots els agents i en un temps prudencial aprovar un Pla
d’Habitatge que ens permeti treballar amb el màxim consens perquè el dret a l’habitatge
sigui una realitat per als nostres conciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada