Grècia no és el problema!

Font: www.happensingreece.com

En una situació d’amenaces constants a tots aquells que s’escapin de l’ortodòxia del Bundesbank, Hollande ha representat una alenada d’aire fresc, però el que els preocupa realment als “fanàtics de la deute 0” és Grècia, no sia que es descobreixi que “el rei està despullat”.

La inoportuna erupció democràtica a Grècia ha posat sobre la taula un nou comodí: Syriza, la Coalició de l’Esquerra, anomenada per la premsa conservadora “radical” -amagueu els nens!- ha esdevingut una carta essencial. El seu nou líder Alexis Tsipras, fins ara un gairebé desconegut parlamentari d’esquerres, president de Synaspismos, ha dirigit la Coalició fins a ser el segon partit més votat en les recents eleccions legislatives del 6 de maig i possiblement primer partit, segons totes les enquestes, aquest juny, amb la promesa de repudiar els acords del rescat que els anteriors dirigents de Grècia firmaren el febrer.

Aquest horrible, per alguns, brot d'autèntica democràcia neix, ni més ni menys, en el mateix bressol de la democràcia. No cal dir que els buròcrates, a l'estil del que ens té acostumats el Banc Central Europeu i la comissió Europea, estan posant el crit al cel. Un cop i un altre criden histèrics el "Grècia ha de sortir", tanmateix la majoria d'economistes no es cansen d'advertir que Grècia necessita l' Euro i que l'alternativa es caure a l'abisme. Però de fet el que esperen amb totes les seves forces és que a les properes eleccions de juny la por faci que guany un nou Quisling grec, que posi en marxa el terrible i destructiu paquet de "reformes" d'ajustament de la Troika. Pel contrari, Syriza representa una amenaça real per a l'orientació actual de la política fiscal.

Alexis Tsipras no ha capitulat a aquesta orquestrada pressió massiva, ha deixat clar des del principi que el poble grec, té altres opcions, malgrat no els agradin a alguns alemanys, els que ara governen. Tsipras és, en definitiva, el primer polític grec disposat a utilitzar tots els mecanismes amb els que compta el seu país en la negociació amb els seus deutors.

Regla número 1 en les negociacions, que he après al llarg de la meva vida: demostrar a l’altre part que tens opcions creïbles si es trenquen. Entre altres coses, Tsipras s'ha limitat a senyalar que l'estat grec està bastant a prop d'un superàvit primari (és a dir descomptant deute). En definitiva sense la llosa a curt termini del deute, el sector públic grec es podria finançar en un futur previsible. I, atenció! Si surtís de l’euro, el problema d’Atenes esdevindria de cop i volta el problema de la zona euro.

Els polítics del PSOE i del PP són com Nova Democràcia i el PASOK, i CiU vol ser més papista que ambdós a Catalunya... Quan haurem de patir per fer la Syritsa espanyola i catalana?