Font: Ara.cat |
El dia després de la decisió del Tribunal Constitucional de declarar nul·la la decisió de il·legalitzar Sortu, el partit que agrupa l’esquerra abertzale que abans estava vinculada a Herri Batasuna, vaig tenir curiositat per escoltar a Txelui Moreno, en una xerrada a Girona , a la Casa de Cultura presentat pel portaveu de la CUP a l’Ajuntament, Jordi Navarro.
No em va decebre, de forma clara amb un relat força espontani i proper va desgranar el gir de 180 graus que han fet des dels acords de Lizarra i el clar rebuig a la via armada com a mètode per aconseguir la independència a Euskadi. Sinceritat en l’assumpció de la via política i rotunditat en el rebuig a tota mena de sectarisme que posi en qüestió l’àmplia aliança que amb el nom de Sortu i Amaiur, els ha portat ha ser la segona força d’Euskadi, molt a prop del PNB.
Tinc amics a Aralar de fa anys, quan es van escindir de Herri Batasuna perquè es negaven a continuar recolzant la lluita armada. Fou molt dur, no h¡ ha res pitjor que una escissió, trenca amistats i obre ferides que costen de cicatritzar. Es van trencar “quadrilles” com la que Txelui ens explicava. Ara, estant junts, és la prova del nou que aquest camí és seriós.
I Catalunya? Res és igual i sempre cal seguir el propi camí, però el mètode inspira. Tenir clara l’estratègia, generar a partir d’ací uns objectius clars, obrint a partir d’aquests una àmplia aliança i combinar l’acció institucional i la mobilització. No renunciar a governar, l’experiència de la diputació foral de Guipuscoa és interessant en aquest sentit.
Una gran dosis de realisme, defugint de paraules vanes i gestos fútils, cercar complicitats i renunciar al confortable però estèril xiringuito partidista. No sè el futur que els espera però el seu present és encoratjador. I a Catalunya? La resposta la tenim nosaltres, és a dir, els uns i els altres, dialogant i obrint pas!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada