L’IBI i l’església de Girona

Font: el Punt Avui.

Avui he llegit unes declaracions del Bisbe de Girona, en el marc de l’informe de Càritas, que no em semblen ni oportunes ni adequades.

En primer lloc Càritas no és el conjunt de l’església i en segon lloc, per generalitzar com un greuge comparatiu el fet que comportaria pagar l’IBI com els altres ciutadans i entitats, excloent els immobles de culte i assistència social.

Som un país que va passar de la dictadura a la democràcia amb moltes ombres, sense que el franquisme i els seus aliats demanessin perdó ni tan sols, ni de lluny, reparant el mal causat. Això ha comportat el que es podria anomenar “l’anomalia espanyola”, restes de privilegis que la democràcia naixent, per no ferir i assegurar una transició sense violència, va referendar. El concordat és una d’aquestes relíquies del passat.

Aprecio la feina del bisbat de Girona i respecto la feina que l’actual bisbe està realitzant. En les funcions que vaig exercir en el govern les relacions foren més que cordials. Per això quan discrepo dels seus comentaris sobre aquets tema, no es fruit del dogmatisme d’esquerres, sinó del sentit comú. Aquells edificis amb funcions pastorals socials penso que no han de pagar IBI, ara bé altres propietats com immobles que generen ingressos, han de tributar com els altres.

He rebutjat presentar una moció sobre el tema, penso que s’ha de fer amb discreció i cercant la col·laboració. M’empipa els que durant anys i panys no fan res i fins i tot ho impedeixen i quan estan a l’oposició son més radicals que ningú.

La feina de l’Ajuntament seria revisar i posar al dia el cens de bens immobles, garbellant els que són de culte i amb fins socials dels altres i a partir d’ací, sabent del que estem parlant, arribar a un acord.

Alhora que crec podríem coincidir creients i no creients en la necessitat d’ instar a revisar a fons el sistema fiscal, impostos, taxes, desgravacions... per a fer-lo més just.