Font: Diari de Girona |
Un ple llarg, no em queixo, com a conseqüència de la particular composició del Ple municipal. Ha passat un any i més enllà de poder avançar un xic l’hora de començament molt difícilment trobarem una alternativa, que no sigui pitjor que el que tenim, per escurçar l’hora d’acabament.
Properament em referiré a alguns dels punt i mocions debatuts però avui vull ressaltar una moció especialment important i emotiva.
La va presentar la Mancomunitat de Santa Eugènia. Un seguit de circumstàncies feren, a la Nuri i a mi mateix, especialment emocionant el seu debat.
En primer lloc, fou la primera moció fruit del canvi del ROM que permet a les entitats de la ciutat parlar en el Ple. En els anys que vam estar al govern no fou possible i és un dels remordiments més durs que arrastro d’aquell període. Per dues vegades ho vam proposar en el si del govern i ambdues la majoria s’hi va negar. En la darrera vam estar a punt d’abandonar el govern i així ho vam consultar a la gent del grup i a força gent de fora, ens varen dir que havíem de continuar, que les nostres tasques a les àrees que portàvem eren molt importants i així ho vàrem fer. A la llum del temps penso que ens vàrem equivocar. Però els fets son els fets i ho assumim. Ara en una nova situació hem estat agents actius i sincers per a fer possible aquest fet, la participació als plens.
En segon lloc, el tema de la moció presentada era especialment entranyable, la gent gran de Santa Eugènia i de la ciutat, la permanència del Club Sant Jordi, ara posada en perill per una fundació, ad hoc, sortida de la qüestionable i qüestionada Catalunya Caixa, i l’obertura del centre de dia tant i tant reclamat, ja construït i apunt, que per deixadesa municipal i supèrbia o incomprensió de la Generalitat està per obrir. Ja guanyàrem una moció en aquest sentit però ha restat el seu acompliment fins ara als llimbs.
La d’ahir, es va aprovar amb 15 vots a favor, tota l’oposició plural, i deu abstencions, el govern de CiU. Es guanyà perquè el ponent i els signants es mantingueren ferms per a no trossejar-la com volia el govern i alhora flexibles per incorporar un adjectiu, que no qüestionava la fermesa de la proposició, que va permetre que el PP votés a favor i fóssim majoria.
Bona estrena!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada