 |
| Font: el País. |
Poc ha durat la unitat dels parlamentaris gironins pel tema del tren, el PP no ha acceptat ni una esmena sobre el tren i la parlamentària d’aquest partit per Girona ni tan sols l’ha fet. Un cop més la distancia entre la política de saló i els sentiments polítics que molts tenim s’allunyen més i més.
El parlament espanyol va ser construït en la transició amb un sistema electoral que facilités el bipartidisme i repartís generosament escons a ambdós partits majoritaris amb unes circumscripcions provincials que deixa poc pes electoral a les altres opcions. Solament a Catalunya i al País Basc el menor pes d’aquests partits permet obrir un forat, però aquests davant de les majories absolutes esdevé irrellevant.
Els parlamentaris socialistes i populars gironins quan governen els seus partits esdevenen transparents, invisibles, incapaços de defensar el que en les campanyes prediquen i el que es comprometen en fòrums, audiències públiques i entrevistes...
Esdevenen tècnics en la tinta de calamar i en l’ús dels eufemismes, com a mostra, un botó de la recent diputada gironina del PP: “Nosaltres ens comprometem a fer allò que podem assumir, ni més ni menys, s’ha acabat l’època de prometre-ho tot a tothom i no complir mai res, encara que això ens suposi crítiques en un primer moment”.
Cal una segona transició, una regeneració de la política i reformes estructurals d’ampli abast, la democràcia no es pot confondre amb un teatre on la pantomima i la mascarada estan a l’ordre del dia. Tal com està Espanya, els catalans caldrà que decidim el camí que volem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada